He tingut l’oportunitat de gaudir uns dies a París, una ciutat que captiva per la seva majestuositat, els seus monuments icònics i -sobretot- per la seva història. Caminant pels carrers, m’he deixat endur pel seu esperit revolucionari, una energia que es desprèn de les avingudes i les places.
Mentre navegava pel Sena, observant la silueta de Notre-Dame, i les llums que pinten la ciutat al capvespre, em va venir al cap la reflexió d’Iñaki Gabilondo pronunciada en un dels primers Foros Illa del Rei: «Menorca vol turisme sense turistes».
Aquesta frase reflecteix la paradoxa que viu la nostra illa: la necessitat de mantenir l’activitat econòmica derivada del turisme, però sense patir els efectes negatius de la massificació.
PARÍS TAMBÉ TÉ UNA RELACIÓ COMPLEXA amb el turisme: és una de les ciutats més visitades del món, però alhora, molts parisencs expressen una certa fatiga pel flux constant de visitants. La llengua és un factor clau en aquesta dinàmica, ja que mantenen un fort orgull lingüístic, i no sempre mostren predisposició a comunicar-se en altres idiomes, especialment amb turistes que no intenten rallar en francès.
Açò no vol dir que la ciutat sigui hostil als visitants, clar que no, però sí que hi ha una diferència en la manera com s’acull el turisme en comparació amb altres capitals europees. Per exemple, mentre Amsterdam o Barcelona han implementar mesures per gestionar la massificació turística, a París es prioritza la preservació de la seva identitat cultural sense modificar excessivament la seva forma d’interactuar amb el món.
Hem pagat la «taxa de estadia», un impost turístic que varia segons el tipus d’allotjament. Les tarifes oscil·len entre 0,65 € (càmpings i hotels d’una i dues estrelles) i 15,60 € per persona i per nit, pels hotels de cinc estrelles.
LA COMPRA D’HABITATGES A MENORCA per part de ciutadans francesos ha experimentat un fort increment durant els darrers anys. Un ampli reportatge de «Es Diari» explicava que el nombre de turistes de nacionalitat francesa que s’allotgen en segones residències de la seva propietat han passat de 3.504 el 2019 a 10.512 el darrer any. Una xifra que gairebé s’ha triplicat en 4 anys.
EL MATEIX DE SEMPRE. I entre els ciutadans francesos a Menorca i les menorquines a París, s’ha presentat «El mateix de sempre», la nova campanya Mediterràneament d’Estrella Damm, que posa en valor els moments compartits, els paisatges que ens han vist créixer, la cultura, la gastronomia, la manera tan nostra de viure el Mediterrani.
La sèrie d’anuncis de l’estiu d’Estrella va començar l’any 2009, amb aquella peça musical que exaltava la màgia dels plaers quotidians: la mar, l’amistat, l’estima.
Aquest estiu, tornarem a trobar la platja de sempre, la casa de sempre, i també els mateixos problemes de sempre: excés de vehicles, accidents de trànsit, escassetat d’aigua i talls de llum, o brutícia. Tot plegat, sumat a les dificultats per accedir a l’habitatge i la pèrdua progressiva del poder adquisitiu dels illencs, confirma una realitat incòmoda: ningú ha fet res per replantejar el model turístic.
El resultat? Un altre estiu en què el temps es perd de la mateixa manera de sempre.
