Hi ha qui pensa que és ridícul que el rei Felip VI concedeixi títols nobiliaris de marquès a gent de la societat civil, que han destacat en un esport, en un art o en una professió, però que no tenen sang blava. A jo no em sembla malament.
Hi ha, com a mínim, dues nobleses diferents. La que és hereditària, només útil per a l’economia i la propietat immobiliària, per la retroalimentació social (ells ho cuinen i ells s’ho mengen) i per les festes de Sant Joan, una representació històrica. L’altra és la que reconeix les persones que són nobles de caràcter, fermes i justes en la forma d’actuar, respectuoses i respectades i que tenen una autoritat sense necessitat de càrrec. Sense entrar a personalitzar si s’ho mereixen la marquesa de la Llum i de la Pau o el marquès de Llevant, entre d’altres, el reconeixement de persones nobles podria tenir un significat necessari en els temps de demolició que corren. Una visió diferent dels Premis Nobel, que porten el nom d’un científic suec, i que igual que es donen s’haurien de poder retirar quan faci falta.
Podem passar llista i vostès es poden respondre si creuen que es tracta de persones nobles:Trump, Putin, Xi Jinping, Milei, Sánchez, Feijóo, Ayuso... El desprestigi de la funció pública és tan gran que ha perdut el sentit de la noblesa. Fins i tot, els que veuen en si mateixos aquest valor, es protegeixen dels virus que veuen en els altres caient en posicions sectàries.
La transformació que vivim es descobreix en el fet que la nostra societat reconeix el valor dels innobles, d’aquells que no s’amaguen quan odien, quan fan negocis amb els diners públics, quan maten els enemics, quan roben el que és de tots, quan prioritzen la riquesa sobre la justícia social, quan destrueixen la natura, quan tracten les persones innocents com a criminals, quan promouen els instints més baixos de la massa de votants.
Fan falta persones nobles que es converteixin en líders alternatius.
