Una de les Lleis més importants del nostre país complirà 20 anys. Espanya va fer una passa històrica creant el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència, situant les cures com un dret de la ciutadania. Mai no hem agraït prou el paper transformador que va tenir el govern del president Zapatero en impulsar aquest avanç social. Una llei que atorga el dret a rebre atenció i suport públic quan no es poden realitzar les activitats bàsiques de la vida diària tals com menjar, vestir-se o mantenir una higiene adequada. Una xarxa pública coordinada de serveis i prestacions econòmiques garantida per l’Estat i gestionada per les Comunitats Autònomes.
A MENORCA, PROP DE 18.000 persones tenen més de 65 anys, el 18 per cent de la població total. En els darrers 25 anys, els majors de 85 anys s’han duplicat, un fet que situa Menorca com l’illa més envellida de les Baleares.
Segons les darreres xifres publicades, 429 tenen plaça en residències geriàtriques, mentre que la llista d’espera iguala aquesta mateixa xifra. S’estan construint places as Migjorn i es Castell, però les ubicades a l’antic quarter de Santiago de Maó no ampliaran l’oferta, ja que es destinarà al trasllat dels residents de J.A. Clavé, que es reformarà íntegrament.
NA JUANITA TÉ 84 ANYS i viu sola a una planta alta. Té reconegut un grau II de dependència. Des de fa quatre anys rep una dona que va cada matí a ca seva i l’ajuda amb la higiene personal, procura deixar-li el dinar enllestit, i li fa companyia una estona. La van a cercar pels tallers de gimnàstica i de cant de Creu Roja, i sempre diu que el pitjor no és no poder caminar, sinó la soledat. Sense aquestes estones «no sé com me n’hauria sortit».
En Jordi en té 52, discapacitat física severa per un ictus, que el va fer tornar amb la seva mare, que en té 79 i fa les funcions de cuidadora principal. Té reconegut el grau III de dependència i rep una prestació vinculada a un centre de dia. El seu cas evidencia la necessitat de suport a les persones cuidadores, que massa vegades estan igual o més vulnerables que les persones ateses.
UNA PROFESSIÓ EN RISC. A Menorca, el sistema de cures reposa, cada cop més, sobre les espatlles de dones nouvingudes. Procedents de diversos països, fan una feina essencial per garantir que les persones amb dependència visquin amb dignitat.
El perfil socisanitari en centres d’estada diürna, residències i serveis d’ajuda a domicili també està en la corda fluixa. Cada vegada hi ha més dificultat per cobrir places, i els salaris baixos i la feina feixuga, deriven en perfils que es formen a través d’un curs de capacitació que dura pocs mesos, molt bàsic.
Mai se’n ralla d’aquestes dones, perquè la majoria són dones, necessitades d’un pacte social que posi les cures al centre. Un acord que valori els grans reptes que es troben: discapacitat física, intel·lectual, salut mental, malalties minoritàries, etc. S’enfronten diàriament a mil situacions, i no els fem cas, perquè no es queixen.
És difícil d’entendre que es doni més valor a reforçar la plantilla turística d’estiu que a cuidar les persones que ens necessiten tot l’any, dia i nit. Cuidar no és un luxe: és essencial.
