Cal recordar que els conceptes Genealogia i Genètica són diferents. La Genealogia és una matèria que es basa en les dades personals i familiars dels individus, partint de les indicacions contingudes en els documents fefaents com són els llibres d’actes tant eclesiàstics com civils, els padrons municipals, llibres notarials i qualsevol classe de papers.
La Genètica, per la seva part, és la branca de la Biologia que estudia els mecanismes de l’herència biològica, incloent-hi l’ADN i els gens que són les unitats bàsiques d’informació genètica. És a dir, pot no ser coincident amb el que diuen les actes religioses i administratives civils.
Val a dir que la genealogia d’una persona pot no coincidir amb la seva genètica, per diferents motius. La genètica és absolutament concreta i segueix unes regles biològiques exactes, mentre que la genealogia pot presentar anomalies i diferències importants. Cada persona té una mare normalment coneguda i identificada, però es pot donar el cas que el pare biològic no coincideixi amb el marit o parella de la dona. Per efectes legals, quan no hi havia matrimoni legítim, a Menorca era freqüent que els fills duguessin els llinatges de la mare o que els infants fossin dipositats al torn de l’Hospici o Casa de Misericòrdia, on li donaven un nom i uns llinatges aleatoris. A vegades les criatures eren entregades amb un nom o amb un nom i un llinatge, d’origen incert, potser per a poder seguir-los la pista. Un cas conegut és el del primer atleta olímpic menorquí, conegut per «Doro» que el van entregar amb un paper que deia: «... Y que se encontró sobre dicho niño un papel en el que se leía ‘por nombre le pondrán Diodoro Pons y Pons’».
El besavi José Tudurí Escrivà.
O també és el cas del meu besavi, entrat al Registre com «Pastor Ermità» i batiat a l’església de Sant Josep l’any 1829 i que va ser adoptat posteriorment per un matrimoni de llinatges Tudurí i Escrivá, de Maó. Un cop casat i amb dues filles i sis fills, l’any 1877, quan ja tenia 48 anys, el bisbe Manuel Mercader Arroyo va signar un decret on legitimava la seva filiació, passant de «Pastor Ermità» a «José Tuduri Escrivà». Per tant, establir la meva genètica és quasi impossible. En qualsevol cas, la «genètica» d’aquest avantpassat meu va ser prou bona per poder arribar a l’edat de 96 anys en unes condicions prou acceptables. En conseqüència, el meu primer llinatge, el «Tudurí», no és d’origen, sinó atribuït i legitimat fa prop de 150 anys. Recordaré que aquest llinatge Tudurí l’he trobat documentat per primera vegada en la seva versió «Todori» a una acta notarial de l’any 1455.
I fins aquí el meu cas. La genètica i la genealogia poden ser diferents. Els llinatges i els gens són, a vegades, de difícil relació.
Ara passaré a comentar el cas de l’actual Papa Lleó XIV que també té unes connotacions una mica especials.
Cercant l’arbre genealògic del pare del Papa Lleó XIV, Louis Marius Prevost, quedava aturat a son pare, Jonh R. Prevost, sense especificar els elements anteriors, tot un misteri fins fa poc. Amb la força que es van emprendre els estudis genealògics podem saber molts més detalls que ara exposaré.
Louis Marius Prevost -pare del Papa- , nat a Chicago el dia 20/06/1920 i traspassat el dia 22/05/1960, era, en realitat, fill de Salvatore Giovanni Gaetamo Riggitano, nat el dia 24/06/1876 a Milazzo-Mesina-Sicilia-. Aquest home va ser un professor d'idiomes que s’havia casat amb Daisy Huges l’any 1914 i, pel que sembla, el matrimoni no va funcionar bé. Fos com fos, el tal Riggitano es va aparellar devers l’any 1916 amb Suzanne Marie Louise Fontaine, nada a El Havre, amb qui va tenir dos fills, John (*1917) i Louis Marius. El primer fill, John, neix l’any 1917 i Louis el 1920.
Tot aquest embolic de llinatges és degut al fet que quan neix el fill gran, John, el pare és inscrit com Prevost que era el llinatge de la mare de Suzanne Fontaine, que era na Jeanne Prevost. La situació no legal de la parella va determinar aquesta enganyifa administrativa, de manera que el pare de les criatures consta com Jonn (de Giovanni) R. (abreviatura de Riggitano) i Prevost, llinatge de fadrina de la mare de Suzanne. Sembla un poc embolicat tot açò, però és el que hi ha. El món genealògic en va ple d’estudis documentats amb actes de tota mena.
Foto perfil de Giovanni Riggitano.
A més, consta que la dona legal, Daisy va denunciar al seu marit per adulteri, fet que va provocar un cert escàndol a la premsa local, ja que s’ha trobat un article, publicat a «The Quincy Daily Herald» de Illinois, titulat «Riggitano in triangle» (no cal traducció) que no sé com va acabar. El que sí consta són, com he dit abans, els noms dels seus dos fills, John (*22/07/1917) i Louis Prevost (*28/07/1920), per genealogia, però Riggitano per genètica. La parella Riggitano Fontaine (de fadrina Prevost) va conviure 43 anys, des de 1917 fins a la mort de John, l’any 1960. He volgut citar aquests dos casos de llinatges genealògics, el del meu besavi que li van autoritzar el «Tudurí» per decret del bisbe, i el del Papa Lleó XIV a qui li han donat un llinatge no correcte per mor de dificultats administratives del Registre; no estant els pares casats legalment es va aprofitar el llinatge familiar de la mare.
P.S. (post scriptum) Vull acabar aquest esquitx genealògic afegint un detall curiós. És sabut que l’actual Papa prové de l’ordre de Sant Agustí que en origen era mendicant i que ara es caracteritza per la seva vida en comunitat, promovent valors d’amor i unitat. S’ha citat poc que Lleó XIV va ser el Prior General de l’Ordre entre 2001 i 2013, sent substituït per l’actual Prior, Alejandro Moral Antón, nat a un poblet de Burgos, La Vid, molt a prop d’Aranda de Duero. Per tant, cal pensar que la seva relació personal deu ser molt antiga i forta. El detall curiós és que un servidor té una important relació personal amb una dona de segon llinatge Moral, que és cosina segona del Prior Moral (són fills de cosins). Podreu observar que, un cop més, el món és un mocador.
