hola mahonès: el termino "caixers" esta mal interpretado. los caixers solo son los de la junta de caixers. el resto son l'amus (esto en ciutadella) y en resto de pueblos supongo que seran cavallers o jinetes
Una nota d'ortografia: maonès, tant en castellà com en català, amb h o sense, ha d'anar accentuat. Respecte les festes, i sense treure importància a la música, crec que el components més important són cavalls i caixers, tant a n'es replec, com sa colcada i a sa plaça -així ho he viscut jo des de petit, tal com m'ho van mostrar a estimar a ca meva- i d'açò és del que rallava al meu comentari anterior...
Al Caixer Capellà també se li sol dir "Sa Capellana" perquè ve de la "capa llana" que sol duu. A vegades ens pensam que ho sabem tot de les festes pròpies (cadascú les de cada població) i el que ens falta és un poc d'interés i llegir més.
El Jaleo L’origen del Jaleo, que actualment és l’acte central de la majoria de les festes patronals de l’illa, a excepció de les de Sant Joan de Ciutadella, es troba en la incorporació d’un element que serà determinant per a la festa tal com la coneixem avui: la música. Tanmateix, la incorporació de la música del “jaleo” a la festa sí que va néixer a Ciutadella, concretament el 1888. Des de feia uns anys, per tal d’animar el Caragol des Born i els Jocs des Pla, la Banda Popular, creada el 1880 i diriga per Guillem Alba Llorens, sonava algunes peces populars, i aquell any, la interpretació durant el Caragol des Born d’un jota de la sarsuela El postillón de la Rioja, obra composta l’any 1856 per Cristóbal Oudrid, va fer furor. La peça era molt popular als concerts musicals i als teatres de finals del segle XIX a Menorca, i la seva inclusió al pas dels cavalls quan feien les tres voltes provocà que aquells, espantats, fessin bots i cabrioles. Aquest és l’origen de l’actual Jaleo
Per cabildu: potser alguns mostraran enveja, i jo crec que pot estar fins i tot justificada, però tu no diguis coses que no saps: Les festes de tots els pobles les organitzaven antigament els gremis vinculats als temples religiosos dedicats als diferents Sants i Mares de Deu. Quan aquests gremis van deixar de tenir la capacitat per fer-ho, a la majoria de pobles ho van assumir els Ajuntaments, que feia poc que havien substituït les Universitats, menys a Ciutadella on ho van assumir els prohoms de la població, derivant en uns costums diferents que han anat evolucionant fins a dia d'avui. Sense acritud ni enveja et desig molt bones festes de Sant Joan!
veo mucha envidia.... ciutadella de menorca es la cuna de los jaleos de las fiestas de pueblo incluida las de mahon
El toro de la Vega, volia dir.
Queda evidencià es "paper" tan important de sa dona a ses festes de Ciutadella, i en ple segle XXI. A Torrelavega també hi havia una tradició de segles i amb una lei ho van a solucionar.
... mai he entés per qué li diuen capellana al capellá... tal vegada es una premonició pel futur?
Ai, cabildu! Mus pensam que ho sabem tot i no, eh? A Ciutadella, com bé has dit, hi ha els caixers, però a la resta també se'ls anomena cavallers, i no l'amos com tu dius. Des de sempre a Ciutadella hi ha hagut caixers i cavallers.