BenkosSi es catalanoparlants hem d'aprendre es castellà per obligació, es castellanoparlants poden aprendre es català per devoció... o també per obligació. A ses comunitats castellanoparlants, s'Estat fa que tothom que arriba s'integri usant sa llengua autòctona i no cap altra. Ès sa manera normal d'integrar ets immigrants. En canvi, a ses comunitats amb llengua pròpia diferent ha aplicat s'integració a s'enrevés, mirant de castellanitzar sa població autòctona i evitant que es immigrants castellanoparlants assimilin sa llengua autòctona. No hauria d'esser normal que un Estat actuï d'aquesta manera, però es franquisme volia erradicar es plurilingüisme secular i crear una Espanya castellana monolingüe de nova planta. Aquell projecte va quedar desbaratat en arribar sa democràcia, amb un canvi radical: ses llengües desjectades durant sa dictadura foren reconegudes oficialment. Durant ses quatre dècades de democràcia, s'inèrcia castellanitzadora s'ha frenat, però encara no l'hem revertida. S'Estat té es deure legal de restablir s'ús normal i tradicional de ses llengües no castellanes a ses comunitats respectives, però fa sa farina blana. Per mor d'això, es mallorquins conscients d'aquesta situació injusta mos veim obligats a fer activisme a favor de sa llengua pròpia, revertint sa castellanització almanco dins es redol de sa nostra vida social. Això vol dir que si un turista castellà me demana res, no tenc inconvenient de respondre-li en sa seva llengua, com tampoc no tendré cap inconvenient de parlar en castellà amb persones arribades de fa poc a Mallorca i que no entenen es mallorquí. Emperò aquesta deferència no la tendré davant es funcionaris de s'Administració pública: davant un metge, un infermer, un guàrdia civil o un policia no he de tenir cap deferència lingüística perque s'Administració ha de posar es recursos que pertoquin perque puguin atendre es mallorquins en sa llengua que parlam de fa vuit segles. Així ho estableix sa legislació vigent. Ben igual que a s'Espanya castellana tothom pot viure en castellà, ès de justícia que a ses comunitats amb llengua diferent també poguem viure com visqueren generacions anteriors durant segles: usant sempre sa llengua catalana, basca, gallega o asturiana. Sa castellanització franquista ha d'esser una excepció històrica: castellanitzacions passades no justifiquen castellanitzacions futures. S'Espanya oficial ha de reconèixer plenament i d'una vegada s'Espanya real, que sempre ha estat plurinacional i plurilingüe. Es supremacisme castellà ha de passar a s'història. Farem activisme fins que ho conseguirem.
LluísEs muy bonito lo que dices, pero poco realista Cuando el exigir el estudio de un idioma no suponga una dificultad para mejorar el servicio sanitario o las fuerzas de seguridad, te apoyaré en tus reivindicaciones Puestos a ir de modernos, ya que los funcionarios suelen tener un ordenador o smartphone, que les enseñen a usar "Bing Translator". Es una aplicación que permite traducción instantánea de una conversación (le hablas al aparato, y este traduce en tiempo real). Fácil y barato, y respetando tus derechos y los del funcionario