"Els covards només amenacen quan es creuen fora de perill" Frase atribuïda a Johann Wolfgang Goethe. Poruc i covard són dos conceptes semblants, encara que no iguals. Tenir por és una condició molt humana. La por sempre ens envaeix quan hi ha el risc de perdre una cosa valuosa, des d'un objecte fins a la vida. Fa referència a la nostra actitud envers les coses o envers les circumstàncies. El valent, però, és aquell que menysprea de manera més o menys conscient el risc per afrontar una situació incerta. El covard és un poruc que vol aparèixer davant dels altres com un valent. Covardes n'hi ha de molts tipus, els que actuen a l'ombra dels altres, els que operen a traïció o quan ningú els veu; són aquells que es parapeten després del burladero de la vida, Però de tots ells els més indesitjables que són els que s'emparen a l'anonimat. Tanta disquisició sobre aquests conceptes ve a tomb per l'auge que estan prenent aquests "valents" en els comentaris que es publiquen a les notícies als mitjans de comunicació, opinant sobre allò diví i allò humà des de l'anonimat que permet el mitjà de comunicació. I és aquí on cobra sentit això del covard anònim. Un anonimat que és utilitzat per molts per carregar de manera visceral i grollera contra tot el que es mou, cap a un costat o cap a un altre, sobretot contra tot el públic. Que una cosa és comentar de manera civilitzada i crítica allò publicat, optant pel permès i legítim desig de no donar-se a conèixer i una altra aprofitar aquesta possibilitat per ofendre, de vegades de manera greu. No és que vagi a una censura prèvia, als mitjans de comunicació, no d'opinió sinó d'expressió, però en molts altres no hi ha tal filtre i es poden llegir veritables barbaritats que responen no només a persones gens democràtiques, sinó als vòmits d'uns energúmens. Aquesta covardia que ve donada per l'anonimat és la que defineix el tast dels qui aboquen frases i sobretot desitjos mereixedors anar al trullo. I un es pregunta com en una societat democràtica es poden donar amb tanta freqüència exabruptes viscerals emparats a la covardia de l'anonimat. Fa por veure el que alguns poden arribar a dir...no sé si a fer...quan ningú no els identifica. Vosaltres sigueu valents i doneu la cara, els que actueu sota pseudònims. Us ho agrairem. Antonio Fernando Villalonga Sintes Comandante de Infantería (Ret)
Antonio Fernando Villalonga SintesNo es una frase meva, però diu.. si vols saber com es algú, posa-li una mascara.