David Portella presenta una recopilació d'obres de teatre breu per fer reflexionar

Els vuit relats teatralitzats de «Regalando... teatro breve» són «La visita que esperaba Amanda», «Celestina 2.0», «El antisueños», «Espejo breve», «Takotsubo (o el pulpo atrapado)», «Duplindo dioptrías», «Humanos*» i «Las caóticas alas de una mariposa», les quals tenen en comú que cerquen la participació del públic, l’impacte emocional i la reflexió sobre diferents temes de caire universal. «Les obres tenen com a mínim cinc anys, en tenc moltes més, però aquesta és la recopilació que jo he trobat més atractiva i interessant per al públic», assegura Portella.

Són obres curtes, amb un màxim tres actors i 15-20 minuts de durada, els requisits dels concursos i certàmens d’aquestes característiques. La seva trama no transcorre en un lloc determinat, ni a Menorca, sinó que tracten de temes i qüestions universals que tenen a veure amb la psicologia, la sociologia i la història que conviden a la reflexió. «Són obres incisives, que van molt directes al gra i, sobretot, fan reflexionar, a més de fer participar al públic, hi ha obres que fan botar la gent al final, altres que l’actor actua entre el públic, no són guions buits, són guions que quan la gent se’n va a ca seva o ho han llegit alguna cosa haurà canviat en la seva vida», assegura Portella que es decanta per les obres de teatre curtes, perquè «avui en dia és allò que la gent vol veure, els vídeos de les xarxes socials triomfen si duren 10 minuts i no una hora. Són obres per fer-se en una mateixa sessió i que tenen a veure amb el públic, amb la vida de les persones», subratlla.

Teatre viu

Portella es dedica des de fa més d’una dècada a fer de regidor i ajudant de direcció a l’Orfeó Maonès i una de les persones que el coneix és l’actriu, coreògrafa, ballarina i directora Lourdes Moreno, autora del pròleg del llibre, en què afirma que «dirigir les seves obres és fàcil no només perquè compartim la mateixa visió del teatre -que sigui viu, que te faci pensar i rompi la quarta paret-, sinó per la llibertat de deixar fer, de confiar, així no pot mai dir que no».

A més, és un llibre que regala els drets d’autor de les obres de teatre breu, «per qui les vulgui representar ben igual o modificar-les», conclou.