L'Obsam, 25 anys de seguiment de la reserva de biosfera

L'Institut Menorquí d'Estudis anuncia un nou Pla Estratègic per estar sempre al dia

David Carreras, Sònia Estradé, Eva Marsinyach i Eulàlia Allès explicant com ha anat evolucionant l’OBSAM en els seus 25 anys de vida. | A. F.

Araceli Florit15/08/24 4:00

La seu del Museu de Menorca va acollir, en el marc de 36a trobada de membres de l'Institut Menorquí d'Estudis, la celebració dels 25 anys de l'Observatori Socioambiental de Menorca, l'OBSAM. S'hi van donar cita el president de l'IME i conseller de Cultura Joan Pons Torres, el president del Consell Científic de l'entitat, Josep Maria Quintana, així com membres i col·laboradors.

L'OBSAM va néixer el 1999 amb l'objectiu de fer un seguiment de la jove reserva de la biosfera que era Menorca, aconseguida el 1993. Ara, 25 anys més tard, és una oficina tècnica de l'IME que aglutina científics de disciplines ambientals i socials que recopilen i generen dades i duen a terme estudis de seguiment i diagnòstic. Se centren en l'entorn natural de l'Illa, la població i el fràgil equilibri entre societat i medi ambient.

Josep Maria Quintana, president del Consell Científic de l'IME. | **A. F.**

El director de l'observatori, David Carreras, va ser qui va explicar la tasca que duen a terme a l'oficina, juntament amb les investigadores Sònia Estradé, Eva Marsinyach i Eulàlia Allès. Ho varen fer explicant dades recopilades durant els seus primers 25 anys de vida dels diferents departaments de treball de l'entitat; la de medi natural terrestre, la del medi marí i la de l'àmbit social.

Les milles cobertes per la reserva de la biosfera, les comunitats de peixos vulnerables, els alguers de posidònia, els cotxes que circulen per Menorca, la pressió humana de l'Illa o l'evolució de la població són algunes de les moltes dades que, segons afirmaven, han anat recollint durant els seus 25 anys de vida.

Explicaven que, amb aquestes xifres, han pogut crear sistemes d'indicadors que permeten traduir la realitat de Menorca, utilitzades després per prendre decisions i legislar pel desenvolupament sostenible de l'Illa.

Observen el canvi global «des de Menorca, per Menorca i en altres territoris reserves de la Biosfera i centres d'investigació» s'enorgulleixien els ponents. També miren al futur, ja que es vol potenciar la creació d'un Centre d'Investigació en Ciència de la Sostenibilitat.

Un nou Pla Estratègic per a seguir amb la tasca intel·lectual

«La tasca intel·lectual de l’IME és un gran servei per als menorquins», obria Josep Maria Quintana la seva primera trobada com a president del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis. La 36a edició va estar marcada, a més de per l’aniversari de l’OBSAM, per un Quintana que emfatitzava la pròxima actualització dels estatuts de l’entitat. L’actual president ja va col·laborar en la seva redacció quasi 40 anys enrere com a membre fundador i ara vetlla per «l’absoluta independència de criteri dels intel·lectuals». Amb l’objectiu de «generar i difondre coneixement sobre Menorca i des de Menorca», Marta Jordi, coordinadora científica de l’IME, va convidar la comunitat científica a reflexionar conjuntament per fer evolucionar l’entitat i la societat. Tot seguit, va afirmar que els nous estatuts «ja estan damunt la taula del president del Consell Insular» i va presentar les línies de treball i els reptes del Pla Estratègic pels pròxims 6 anys. Volen garantir una «comunitat científica en constant evolució, dinàmica i que s’obri pas en les noves àrees de coneixement», afirmava Jordi. És per això que volen combatre la «fuga de cervells» incorporant nous perfils d’investigadors.

Tot plegat, volen reconnectar amb els joves universitaris, els alumnes de batxillerat, mitjançant el programa Vinculum, i reforçar el vincle de la societat amb l’IME. Aposten per un Pla Estratègic d’experiència i especialitats diverses en clau local, però en constant contacte amb les problemàtiques globals. Tot seguit, Joan Pons Torres, com a president de l’Institut Menorquí d’Estudis i conseller de Cultura, el qual estava convençut que Quintana i ell sabran fer feina junts «des de la col·laboració i l’enteniment pel bé de Menorca». D’igual manera, va posar èmfasi en la necessitat de continuar treballant en temes cabdals per a l’Illa com la gestió de l’aigua, l’envelliment demogràfic, la salut mental dels joves, el model turístic, la diversificació econòmica, l’accés a l’habitatge i amb especial atenció als reptes que presenta la reserva de la biosfera. Finalment, va voler acabar el seu parlament recordant els membres de l’IME que ja no hi eren; Lluís Pomar, Cristòfol Mascaró i Carles Carreres. És precisament des de l’esperit plural i obert d’aquest últim d’on convida a treballar: «Amb el rigor científic, la tolerància, i la humilitat amb Menorca i els menorquins per bandera» . L’acte va concloure amb la interpretació de Cançons de xerxa de Cris Juanico.