En Nin es torna immortal

L'emblemàtic cavall de raça menorquina va morir fa una setmana després d'anys de sortir als jaleos de les festes

El 2009, el batle Llorenç Carretero va sortir amb en Nin a la qualcada de les festes patronals de Sant Lluís. | Arxiu

Toni SeguíMenorca17/08/24 4:00

Una afirmació com la del titular de més amunt, en Nin es torna immortal, ben podria semblar una contradicció des del moment que l'emblemàtic cavall que cuidava el Club Hípic Sa Creueta, des Migjorn Gran, es va morir la setmana passada, concretament el passat dia 7. En Nin sempre estarà lligat a les festes patronals de diferents pobles de l'Illa, com el cavall que van qualcar diferents caixers batles, caixeres batleses i altres cavallers i cavalleres, sobretot perquè van aprendre a qualcar amb ell i també gràcies a ell van poder lluir-se en les qualcades dels seus pobles.

Fill del cavall de jaleo Curro i de l'egua Darsy, en Nin va néixer el gener de 2000 i va arribar al Club Hípic de sa Creueta, des Migjorn Gran, procedent d'un lloc que es dedicava a la cria de cavalls situat ben a prop del cementeri d'Alaior, juntament amb el seu germà, en Napoleón. El van anar a cercar Tòbal Camps, propietari de sa Creueta, i Mateu Seguí de Vidal, el propietari de l'equí, i des de llavors sempre ha estat al club hípic migjorner per fer més fàcil les classes als futurs cavallers i per participar en la qualcada dels pobles. «Tot d'una no ho saps si serà un cavall per ensenyar a cavallers nous, vam estar més de mig any i després el vam agafar i començar a ensenyar-lo, però va ser prest que vam veure que tenia un caràcter fabulós i que serviria per tractar-lo més gent», afirma.

CIUTADELLA. CABALLOS. Nin | CAVALL BATLE. En Nin Ã©s un cavall segur ideal per batles

Tòbal Camps recorda amb nostàlgia tots aquests anys en què en Nin ha viscut a les instal·lacions hípiques, els primers com a poltre durant el seu període d'aprenentatge i després com un excel·lent cavall, noble i pacient, per ajudar a qualcar als cavallers i caixers. «Ha estat un cavall de molt bon caràcter, un cavall supernoble des de sempre i més quan estava ensenyat, bo de menar i de manejar, tot el que li vam ensenyar ho va anar aprenent. Els dos o tres primers anys el vam treure noltros, després quan vam veure que acceptava qualsevol persona, primer el va emprar el seu propietari i després altres cavallers», assenyala Camps.

En els darrers anys de la seva vida, en Nin no ha estat tan actiu com abans, «feia qualque hora de classe, amb alguns dies de repòs dins un corral, amollat, corria, borinava, si fas dies que no els empres els amolles dins un corral perquè corrin i no quedin ben aturats dins l'estable», assegura Camps.

Altres cavalls

El club hípic han tingut altres cavalls per poder ensenyar a qualcar i participar en els jaleos de les festes, «vam comprar dos poltres en Trueno i en Rayo, de la mateixa edat, van ser dels primers que vam començar a fer classes, dos cavalls espanyols Lalo i Cordobés que també van sortir per tot, la gent s'hi ensenya amb ells. Darrerament, hi va haver en Plutó, en Ramos i en Paraíso», recorda.