Geografia sentimental d'una dona

Després de la mort de la mare, Lluís el germà petit la convenç de vendre el lloc, al litoral de Menorca, a uns francesos adinerats. Com a operació econòmica és extraordinària, però sentimentalment per n’Àngela és tot un trasbals.

No se’n podrà estar de tornar a la casa on va tenir nombroses vivències tan bones com dolentes. La més traumàtica la mort del germà major quan ella encara era una adolescent. El que més mal li fa és que en vendre la propietat és perdre la possibilitat d’evocar presencialment les experiències allí viscudes. Ella ho expressa així:

«Ara sé que tot els que he viscut aquí només deixarà d’estar tancat entre aquestes parets, entre les tanques i els animals. Ja no surarà dins el safareig. Els nous propietaris no en sabran res mai. Em lament i don voltes per aquests camps i aquestes cambres com si me’ls arrabassessin a la força. Demà anirem a la notaria perquè és la meva decisió. El que he viscut aquí només és meu, però des de demà no serà igual. Només desapareixerà amb mi».

Caminant pel territori dels estius de tota la vida emergeixen algunes històries íntimes i familiars. La dels pares i germans, la dels pagesos que cuidaven el lloc, els amants, el marit, les filles, les amigues... i la seva relació amb tots ells i amb el temps que tot ho transforma i que sempre té la darrera paraula.

Amb una prosa delicada, precisa i poètica a la vegada, Maite Salord composa la vida d’una dona i una estupenda geografia sentimental.

El temps habitat

Maite Salord

Editorial Proa

211 pàgines