Palestinament

No va voler parlar de «guerra» o de «conflicte». Va parlar directament de genocidi, d'expropiació del territori i de la cultura, de divisió estratègica de la Palestina històrica, d'impunitat d'Israel durant dècades amb la connivència de la comunitat internacional. Va parlar de manca de compromís per posar fi a l'opressió i cercar solucions de pau a la zona. Va parlar de molts infants morts, de dones aniquilades, de pares que ploren, de persones que pateixen la ignomínia d'un abandonament, la fam, la misèria i la injustícia. Tot això davant la mirada silent de la història.

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Però també ens va relatar la força d'un poble de pau que resisteix ple d'esperança en un futur que, n'estan convençuts, ha d'arribar més prest o més tard. Un poble que, malgrat la seva impotència, confia en la humanitat i creu en la vida. I que no vol deixar de fer-ho!

La clau, llavors, és si sabrem escoltar d'una vegada aquesta veu singular i oferir respostes a una situació del tot insostenible. Pas a pas, però sense defallir.