El caos i el mar

Al mar hi ha confusió, perquè mai no se sap qui regula, controla o actua a cada espai. És molt difícil saber si el que passa en remull pertany al Ministeri, el Govern, el Consell, l'OTAN, la Guàrdia Civil, el caixer senyor, la Mare de Déu del Carme o la Patrulla Canina. La llei de la Reserva es va haver de corregir pel que fa a competències oceàniques. Ni ells ho saben. Mal punt de partida.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

I hi ha anarquia, perquè el poder públic no s'exerceix en temps i forma. La regulació de mar i costa és insuficient. La vigilància, un acte de fe. S'arriba tard o mai, fins i tot en tràmits com posar boies. Un exemple: les associacions d'amarristes van aparèixer per cobrir una necessitat que l'administració no atenia. S'han fet millores en aspectes com els accessos a platges o les barques que es lloguen a valents patrons indocumentats, però la feina pendent és immensa. No és fàcil.

Aquest desordre reiterat s'assumeix amb resignació marinera perquè és enorme, deixa fer a una activitat que mou molts doblers i dura pocs mesos. Per frenar-lo es necessita voluntat, valentia, recursos, visió de conjunt a llarg termini i, necessàriament, acords entre administracions a vegades de colors polítics diferents. I en aquestes coses sí que impera la teoria del caos.