Passa la gent
El que no dic
Avui m'he proposat escriure una columna positiva, optimista, plàcida. Per tant, malgrat els senyals que m'envia l'entorn, no parlaré de l'allau de cotxes que omplen la carretera; dels girs inesperats dels turistes a mitja via interurbana quan troben que s'han errat de sentit; no parlaré del que costa aparcar a qualsevol poble de Menorca perquè la infraestructura d'aparcaments no dona per més; tampoc diré res de les barques que circulen a tota llet dins la badia o en entrar a una platja, fent trontollar tot el que hi ha al voltant. Ni dels fems, el material reciclable i la brutícia que mai no pot acabar de ser retirada per uns serveis de neteja saturats. O del cost de sortir a sopar, en el supòsit que trobis una taula a un lloc que et faci ganes. I, per descomptat, no diré res del clima de crispació política que hem presenciat en els darrers dies per part d'alguns representants públics que, pel que es veu, no tenen prou cintura per representar a ningú.
También en Opinión
- Que la preciosa cala de Rafalet, en el término municipal de Sant Lluís, amaneciera...
- El nuevo capitán de la Guardia Civil visita las instituciones de Menorca
- La basura invade el polígono de Maó a la espera del permiso para instalar las cámaras de vigilancia
- Sant Joan: estas son las novedades aprobadas sobre la participación de cavallers y horarios
- La Associació Balls de Saló celebra 30 años con mucho ritmo en Ciutadella