Son Bou

A la volta a peu de l'Illa feta l'any 1963, l'arribada a Son Bou va ser tot un descobriment. Passat Llucalari se'ns oferia una vista esplendorosa de la platja més llarga de Menorca, sense els dos hotels mastodòntics que hi ha ara -i per sort només dos, atès que la previsió era que fossin 12, al llarg de tota la platja, projecte avortat per mor de la crisi econòmica dels primers anys 70- però el que més em va impressionar va ser un petit recinte de paret seca que delimitava la basílica paleocristiana descoberta l'any 1951, quan els pagesos van fer notar l'existència d'una pedra en forma de morter, coneguda des de sempre, i mig enterrada. El notari Joan Flaquer i Fàbregues, responsable dels assumptes arqueològics menorquins, tenia la intenció de recuperar-la i dur-la al Museu de Can Mercadal, però la intervenció del capellà Gabriel Seguí Vidal va aturar aquest trasllat, adduint que podia ser que es tractés d'una pila baptismal. Efectivament, a la primera excavació, controlada per mossèn Fernando Martí i Camps, es va trobar la planta i es va protegir amb la paret que he citat abans.