Cala Morell

El dia de la meva primera visita a Cala Morell hi havia la mare de l’empresari de la cadena d’òptiques i del coreògraf i ens va convidar a un menjar absolutament desconegut per a mi, el «salmorejo», parent del «gazpacho» però molt més substanciós a parer meu.  Aquest és un d’aquells    records que queden enregistrats a la memòria per sempre més.

Passat un quart de segle, a causa de les meves feines de gestió energètica dels consums energètics a Menorca    hi vaig tornar a anar i em vaig trobar amb la instal·lació d’enllumenat públic més sorprenent i original que he vist    a la meva vida professional com a luminotècnic. Les llumeneres estaven suportades no pels bàculs i columnes metàl·liques convencionals, sinó per troncs d’arbres tot boteruts i també uns enllumenats rasants fets a base d’uns caps d’inspiració cubista amb dos forats com si fossin dos ulls, dels quals sortia la poca llum emesa per bombetes incandescents.

No disposant de cap foto personal, com és costum d’aquestes columnes, hi posaré la del pare de l'amic que he citat al començament.