Més vigilància a la mar

Les mesures preventives ideals guardarien relació amb la bona educació de la gent, en l’ús dels espais compartits, traduïda en termes de prudència i responsabilitat, més exigibles encara quan es posen en mans d’algunes màquines de gran velocitat. Però si aquestes mesures no resulten suficients –que ja es veu que no pel caràcter recurrent dels fets– aleshores calen les mesures coactives de caire extern: més prohibicions, més control, i més vigilància, amb sancions dissuassòries per a aquells que incompleixen les normes. La realitat és que molta gent actua –per desgràcia–, i en proporció al ritme d’increment de la saturació, des del coneixement que no seran advertits per part de les autoritats públiques i, molt manco encara, mínimament sancionats. Simplement no s’hi posen els recursos necessaris, o no se n’hi posen fins que ja és massa tard per a evitar allò evitable: la pèrdua de vides humanes per part d’aquells que no han renunciat –com el patró del «Galup», almanco abans de veure enfonsada la seva estimada embarcació!– a la pràctica, menorquina a on n’hi hagi, de la pesca artesanal. Que això no sigui negoci lucratiu no implica que hagin de ser envestits i enfonsats pels bòlids dotats de grans motors posats a velocitats inapropiades, ni tan sols quan aquests cauen en mans de gent que potser, al mateix temps, rica i irresponsable. Si no s’incrementa la vigilància a la mar per part de les forces de seguretat, al manco durant els mesos de la temporada alta, les conseqüències es poden traduir en víctimes mortals, al mateix temps que ens haurem de demanar –en tant que societat– si els hauríem pogut evitar.