Costos a la vista

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

En altres béns de primera necessitat el procés de suma de costos no és tan clar. Exemple: l’habitatge. El seu preu no puja pel combustible, els efectes de la sequera o la mà d’obra aplicada. Tot és manco evident, més abstracte. Sí, cada immoble es va construir a un solar, amb materials cars, mestres de cases a sou, però arriba un moment en què el preu no té res a veure amb açò. Puja per la urgència de qui paga i la cobdícia de qui cobra. És recomanable menjar fruita. Viure a cobert, imprescindible. Els més comprensius amb el lliure mercat defensen que sobren càrregues i falten garanties per al propietari. Però ningú no negarà que per cases ja ben amortitzades es paguen tarifes exagerades per la simple manca d’oferta. I res més. Pura subjectivitat. Un conreu regat amb especulació.

La fruita sucosa d’estiu és deliciosa. Els sucosos lloguers de temporada arrodoneixen el drama. Un mercat indigest prem els joves que volen una llar fins a tenir-los madurs. Moral i butxaca copejades. No estaria de més que en cada anunci immobiliari (i a l’etiqueta de les fruites també), es desglossés cada un dels costos que s’imputen al preu i el benefici que li queda al propietari. Almanco així sabríem quin és l’autèntic cost social de la cobdícia. I, tal vegada, amb sort, la vergonya moderaria el mercat.