Les coses senzilles
La bellesa perduda
22/10/24 4:00
Quan he arribat a la pàgina 210 de la novel·la titulada «Tota la bellesa perduda», de Jordi Fernando Aloy, publicada per La Campana, he trobat una mica l’entrellat de l’obra. Allà, gairebé al final, s’hi pot llegir: «No va poder evitar de pensar en els seus introbables Van Gogh, Caravaggio o Miró, i en tota la bellesa destruïda, malmesa o definitivament perduda». Perquè en realitat tots nosaltres som efímers –ningú queda per llavor— i encara ho és més la bellesa de la joventut. El pas del temps resulta més inexorable que mai quan s’encrueleix amb els nostres cossos o amb les nostres obres –els grans monuments humans.
También en Opinión
- La empresa 'Fuera okupas' desaloja a un inquilino en Maó tras no abonar el primer mes de alquiler
- Un vecino de Ciutadella, atacado por un pitbull: «Fueron cinco minutos de pánico, veía que me iba a matar»
- El experto desaconseja tanto el consumo de agua embotellada como tener ósmosis inversa en casa
- Que el pequeño comercio de los centros históricos...
- Reclaman una indemnización de 30 millones de euros por el bloqueo de la ampliación de Santandria