És trist observar com de mal aprofitat està un dels ports de més bellesa d’Europa i, per què no, del món. Cada vegada que faig un recorregut des del moll de ponent fins al de llevant, experiment una mescla rara de sensacions, per una banda és admirable mirar cap a l’esquerra i veure la làmina de mar amb els diferents monuments que l’adornen, des de la Golden Farm fins a la Mola, passant per l’Illa del Rei, Llatzeret i els diferents nuclis que conformen s’Altra Banda, exceptuant és clar, el gran ‘mamotreto’ que suposa la central elèctrica. En canvi, dins aquest mateix recorregut i girant la vista cap a la dreta, és quan realment un se n’adona del nivell de degradació existent, i m’estic referint a la filera d’edificis despintats o semiabandonats, al pèssim estat dels accessos al port, a la façana marítima en altura que va des de la plaça Conquesta fins gairebé Sant Francesc, on hi podem observar autèntics pecats per la falta de manteniment d’edificis històrics (posant com a exemple més clar la seu de Defensa que depèn de l’Estat, i que crec que fa més de quinze anys que no es pinta) o els solars plens d’herbes i fems tapats amb parets plenes de grafitis.
Sembla ser que per fi, casi trenta anys després, hi comença a haver moviment per part de l’Autoritat Portuària en la recuperació de Cala Figuera i Fonduco, encara que a un ritme molt lent, per tant encara passaran anys perquè es pugui substanciar una ampliació dels amarraments amb noves marines. L’anàlisi que en faig de tot açò és, en gran part, la falta d’inversió tant municipal com estatal, la falta de promoció a l’exterior, les mil traves de cara a la inversió privada i l’absència d’una marca pròpia i diferenciada. I és aquí on vull incidir, un port com el de Maó necessita crear una marca que permeti competir amb els grans ports del mediterrani, una marca que també afecti a zones com Calesfonts i que es promocioni exteriorment, per exemple la denominació històrica Port Mahon, que baix el meu punt de vista tindria molt de ganxo especialment entre el públic internacional. La promoció del nostre port hauria de ser d’interès general i enfocada cap als punts forts i a l’enorme potencial del que disposa, destacant les regates internacionals, els petits creuers, les diferents branques de la nàutica (esportiva, recreativa, luxe…) i la part històrica i cultural, aprofitant el que ja existeix, com la Galeria Hauser & Wirth. En resum, hauria d’existir més consens entre administracions i empresaris per, d’una vegada per totes, situar el port de Maó allà on es mereix.
