Anton SolerMenorca06/12/24 4:00
TW

Cada vegada escolto a més gent que han deixat de mirar les notícies per televisió. Com saben la tònica habitual de qualsevol telediari és una mescla heterogènia de males notícies. Notícies breus, sense masses explicacions ni cap anàlisi, ja sigui un desastre natural, un accident, seguit de violència domèstica, algun escàndal sexual, i darrerament molta guerra. Res, que abans no has pogut digerir una mala noticia, ja en tens un altre, i una altre, i poc a poc t’han deixat amb la impressió generalitzada de què el món va molt malament i una sensació d’impotència de què la cosa no té arranjo. I millor callar, que a tu les coses no te van tan malament. A l’acabar aquesta tortura psicològica atrauen la teva atenció als esports però sobretot molta publicitat, anuncis meravellosos que te prometen la felicitat amb productes fascinants.

Un se pregunta si realment no hi ha un propòsit intencionat per part dels realitzadors dels telediaris d’aclaparar als televidents per un costat per dirigir-los a un consumisme insaciable. Què en penseu? Molta gent està superant aquesta addicció als telediaris.

Darrerament aquests se fan ressò de les inundacions i altres desastres climàtics. I això me sembla bé, cal que tothom sapiguem la gravetat de la situació ambiental. Però com no fan cap anàlisi en profunditat, te deixen una vegada més en una sensació d’impotència, què això no té remei i més i més anuncis. Quan el què cal fer per combatre la crisis climática és deixar ja! aquest consumisme desmesurat. I ara per acabar l’any ens espera una orgia consumista escandalosa. Maleïts telediaris.