Quan és l’Estat qui especula

Una possible raó de l’escàs interès mediàtic d’aquesta iniciativa és que l’espectador s’ha cansat d’anuncis grandiloqüents per solucionar la crisi de l’habitatge que, a l’hora de la veritat, es tradueixen en no res. A la campanya electoral del 2023, el mateix Pedro Sánchez va arribar a prometre la construcció de 184.000 habitatges. Vostè n’ha vist cap? Idò jo tampoc.

Noticias relacionadas

Limitar no és ofegar

Más noticias relacionadas

No sembla que la causa d’aquesta inacció sigui l’absència d’una empresa estatal dedicada a fer pisos. Sense anar més enfora, ja existeix el Sepes
—l’entitat pública empresarial del sòl— que té pendents una infinitat de projectes a tot el país, un d’ells al carrer Vassallo de Maó, on s’ho està prenent amb una calma infinita.

La darrera mostra del ritme caribeny de l’administració per resoldre la crisi de l’habitatge és que s’han donat 30 mesos per redactar aquest projecte. Tenint en compte que la població de Menorca augmenta a un ritme de 1.500 persones cada any, la solució que aportin aquests 44 pisos quan estiguin fets tindrà l’impacte d’una gota a l’oceà.

També és contradictori que s’anunciï la creació d’una empresa pública d’habitatge quan l’Estat ja és l’accionista majoritari de la Sareb, la societat que gestiona sòl i pisos de bancs a tot el país. Una empresa que al seu temps controla Árqura, una promotora amb 16.000 habitatges que justament ara es vol privatitzar. Seguirà, per tant, el mateix camí que les propietats immobiliàries del Ministeri de Defensa: subhastades i venudes al millor postor. Si ho fa l’Estat, però, no li diguin especulació.