Ciutadans de segona?

Les evidències i també la demografia ens mostren que l’envelliment de la població és una realitat inexorable. L’esperança de vida s’allarga i, amb ella, també la necessitat de donar resposta, com a societat, a aquesta bossa de població que precisa d’uns serveis i atencions. Els estudis mostren també que les opcions per atendre aquestes persones s’han de diversificar, per donar respostes diferents segons les realitats diverses. Però les administracions segueixen construint edificis dedicats a geriatria que aparten la gent gran de la resta de la societat, l’aïllen en un indret on, de cada vegada, els graus de dependència són més elevats.

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Aquestes bombolles de població geriàtrica no tenen accés a les manifestacions culturals que els nodreixin l’esperit, senzillament perquè no es poden desplaçar a teatres i sales de cultura. I els municipis no inclouen en els seus pressupostos i a la seva programació cultural propostes per dur a terme dins els geriàtrics. L’única opció, llavors, és que persones voluntàries, de manera altruista, els «regalin» algunes píndoles de cultura per entretenir el seu temps. I això em sembla profundament injust i trist alhora! Cal canviar dinàmiques i incorporar aquest col·lectiu a la vida ciutadana. Sabrem fer-ho?