Hegemonía cultural

Noticias relacionadas

Anticatalanisme

Más noticias relacionadas

Per exemple, a nivell cultural, països com França, Itàlia o la pròpia Espanya tendeixen a ser més col·lectivistes mentre que els anglòfons, nòrdics o germànics son més individualistes, cada part té els seus pros i els seus contres. En canvi, hi ha altres factors culturals que compliquen la credibilitat dels països europeus del sud o llatins en general, i m’estic referint a l’estatisme, la corrupció política i un menor civisme. En aquest sentit, les cultures anglòfones per exemple, són més propenses al dinamisme i al criteri racional, menys addictes a la despesa pública desmesurada, a l’intervencionisme estatal i a les subvencions, fet que al llarg dels darrers segles ha fomentat potències econòmiques més pròsperes, economies menys endeutades i conductes més cíviques en general, que als països llatins (on s’hi inclouen França, Itàlia, Grècia, etc).

Després de tants d’anys de visitar països al sud i al nord del continent, i en una ocasió haver creuat l’Atlàntic fins als EEUU, he arribat a la conclusió que els països del sud (com Espanya) tenen un potencial enorme, un clima quasi perfecte i molta gent acollidora i ben formada, però s’han sumit en la idea de que l’estat ho és tot i ho ha de controlar tot, i de que hem de viure només a través d’ajudes i pagar alts impostos, criticant i gravant si és possible a aquell que produeix i prospera. Totes aquestes conductes o l’absència de criteri propi, dificulta el progrés d’un país i dels seus ciutadans. Perquè no ho oblidem, no tot neix dels arbres ni tot és tan polit com ens pinten els polítics, i tots hauríem d’estar d’acord amb l’existència d’una bona sanitat pública i d’una educació de qualitat, però això es pot aconseguir amb estats petits, eficients i responsables i ciutadans cívics, no amb estats grans, controladors i clientalitzadors, amb el beneplàcit o la indiferència de la major part de la ciutadania. Bon Nadal a tothom, i feliç any nou.