Pep MirMenorca22/12/24 4:00
TW

Aquesta història és ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Un usuari va a l’estació d’autobusos. El cartell del seu vehicle habitual indica el seu destí amb l’afegit «en principi». Allò el desconcerta. Un lampista pot dir que «en principi» vindrà la setmana que ve, però un bus... De fet, el destí canvia al cartell. Busca el bus que ha passat a ser el seu i, quan el troba, tot torna a l’estat original. En pujar, hiperventilat, demana al conductor si farà la seva ruta, per assegurar. Li respon: «en principi sí, no depèn de jo». S’indigna. El bus parteix i a una rotonda fa mitja volta. El cor s’accelera. Es mareja. Quan ja anava a pitjar botons de parada, l’alarma o un ull del xofer, gira i recupera la ruta inicial. Al destí, demana si serà així d’incert sempre. «En principi sí», li diuen.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Passades les festes

Más noticias relacionadas

Si el cas fos real, tornaria el viatger a emprar l’autobús? Difícil. Els busos no fan aquestes xarlotades, però si a la història substituïm el destí per les tarifes, per les notícies recents sobre si continuarà sent o no gratuït, aquesta ficció s’assembla a la kafkiana realitat. Per promoure de ver el transport públic i fidelitzar usuaris, s’ha d’estar convençut. La provisionalitat dels preus, com la manca d’ambició a futur, la lentitud amb les millores, les incidències amb el Jaleo Bus o els col·lapses per fenòmens tan poc sobtats com l’inici de les classes d’FP, demostren poca convicció. I ve de molt enfora.

Amb el transport públic per carretera s’ha de prendre una decisió. O s’hi creu del tot, realitzant millores pròpies del segle XXI (algunes del XX) i equiparant-lo a la sanitat o l’educació (forta despesa pública i accés universal molt assequible); o ho deixam com estava: condemnat al conformisme, car i mediocre, poc compatible amb mesures com limitar l’entrada de vehicles forasters. El que no es pot és variar el rumb constantment, amb excuses i batalletes sobre qui fa o paga què. Cal fixar un rumb i seguir-lo. Frenar, girar, arrancar i agafar corbes pronunciades mareja. En principi, clar.