Pere Fullana31/12/24 4:00
TW

La Sibil·la persisteix com un dels grans referents antropològics i culturals del país. És aquell oracle que any rere any ens recorda una etapa essencial del passat d’aquesta terra, transmès a partir d’un relat apocalíptic. Amb els matisos que vulgueu la Mallorca actual fruita encara amb els empelts que feren durant el segle XIII, sobre un tronc mil·lenari. El brancam d’aquest arbre, afortunadament, és ben viu i permet tot tipus d’experimentacions amb altres components que la modernitat ofereix per millorar el paisatge global. Som en part l’ahir que ens recorda la Sibil·la, però som l’avui que la lògica de la modernitat imposa de manera imperial sobre el planeta. Nadal és segurament tot això. Nadal ens situa en el naixement, a la font de la vida, als inicis del relat espiritual de la humanitat, en aquell instant que entenem que alguna força que està més enllà de la realitat física també juga un paper essencial en allò que els humans aspirem a construir i a ser. Sense aquest sentit religiós és difícil explicar els fonaments de la bondat, la generositat, la solidaritat o la fraternitat universal. Víctor Lapuente destaca que els estats moderns van néixer a missa i no en els camps de batalla.

Noticias relacionadas
Carlos Meneses

Poderoso caballero

Más noticias relacionadas

Matines, la Sibil·la i, després, la convivència a la llar familiar degustant torrons, coca bamba, ensaïmada i xocolata ens retornen a la realitat. Paolo Sorrentino afirmava aquests dies que la realitat necessita cinema, demana relats que endolceixin l’amargor que deixa la vida. Anhelem imatges que ens ajudin a imaginar que la vida conté aquella bellesa que protagonitzava Roberto Benigni. La imperfecció, la mediocritat i la maldat sembla que ho dominen tot i obstaculitzen qualsevol intent de redreçar la realitat. Afortunadament també apareixen signes positius. Juan Carlos Cruz, de la Comissió Pontifícia per a la Protecció dels Menors prioritza trobar consol i sentit en els petits actes de bondat, més que viure paralitzats i martiritzats per tot allò d’opac que ens presenta la vida. La comunitat cristiana de Gaza, liderada pel P. Romanelli desplega un llumí de vida que s’assembla a Nadal. Gervasio Iglesias amb la seva novel·la «Angela», ens recrea la vida de la mare dels pobres de Sevilla. Els ateus i descreguts, fatigats i desenganyats, interpreten beníssim partitures de contingut religiós i apareixen com a profetes anticaspa i sembradors d’esperança. El testimoni dels cristians d’Alepo (Siria) és d’allò més admirable i incontestable. Haurem de començar a construir el futur entre les escombraries del món i cercar reflexions innovadores, com moltes que hem sentit i llegit aquests dies. Ana Iris Simon, n’és un exemple.