Imagen de archivo de un partido de baloncesto de categoría cadete que no se corresponde con el disputado este domingo en el Pavelló Tomeu Ferragut de Palma. | ARCHIVO
¿Cuál es la forma adecuada de respetar a un rival en una victoria abultada? El debate es recurrente cada temporada en las categorías de formación de cualquier deporte cuando se produce un marcador aplastante y este domingo ha vuelto a ponerse sobre la mesa después de que un partido de baloncesto de equipos cadetes acabara 163-2 ¿Sirve a los ganadores apuntarse a un encuentro por 161 puntos de ventaja? ¿Debe un entrenador exigirle a sus jugadores que bajen el nivel? ¿Cómo afecta al equipo que pierde una situación de estas características? Cada uno tendrá su opinión al respecto y en la mano de los educadores está buscar la respuesta más edificante para todos una vez que los organizadores de las competiciones se encargan de marcar reglas que impidan resultados tan amplios.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Yo, en cadete primer año, en un colegio sin tradición baloncestística y niños nuevos con poca experiencia jugamos el primer patido de liga contra el San José Obrero de segundo año, equipo puntero. Nos ganaron 201-8, nunca lo olvidaré. Pero tampoco pasa nada, no quedamos traumatizados, la verdad. Al siguiente partido ya solo nos metieron 80 y pico.
Cap amuntBon dia "cap amunt", Clar que sí que important, tot el que afecta al desenvolupament dels infants i adolescents és important, especialment pel que fa al seu creixement emocional. Més avui en dia que en els centres educatius existeix un protocol sobre assatjament escolar ja que les repercusions psíquiques sobre els aalumnes poden esdevenir molts greus, molt. és en aquest sentit que MAI, en qualsevol àmbit, s'ha de permetre situacions d'abús, especialment del més fort sobre el més dèbil. Clar que sí "cap amunt" que és important. Caldria plantejar un Codi Ètic en competicions de formació (i en adults!). Tolerància zero a qualsevol tipus de situació que suposa una humillació a les persones. Salut.
Aquest partís són molt avorrits. No hi ha que donarli més importància.
Bon dia. Som en Joan Mateu mestre i entrenador jubilat (1961). Acab de llegir aquest article. Fa anys que no seguesc el bàsquet de formació a Mallorca però hi he estat ben implicat durant molt d'anys. No escric habitualment però, tot i que ja fa tres dies d'aquesta publicació vull expressar la meva. Esteli, Tonillo i Toni Hidalgo estic d'acord amb vosaltres. Jo he viscut el bàsquet des del anys 70 fins l'any 2001, com ajugador primer i com a entrenador després, tant de formació com a nivell semiprofessional. La meva doble formació com a docent d'una part i com a esportista/entrenador per l'altra, sempre m'ha fet veure ben clar els valors que s'han de transetre a l'esport, i molt especialment en edats de formació. El major valor que jo vaig intentar transmetre sempre als jugadors i als entrenadors que coordinava és el següent principi: "la victòria no és el el més important; el més important és progessar dia a dia aplicant a la competició el que has treballat als entrenaments tècnica, física i èticament". Això ja marcava, aleshores, un canvi de paradigma per supost críticat per certs col·legues entrenadors, aliens al món de la docència. Aquets entrenadors formaven part de clubs, vinculats sovint a importants centres educatius, els quals disposaven de cents de nins/es que podien "seleccionar" per nivell d'habilitat motriu i per desenvolupament físic des de ben petits. Altres clubs no vinculats a aquestes "pedreres gratuïtes" que simplement volien fomentar el bàsquet des de la modèstia d'una barriada o poble, no els era possible. Estic total i absolutament en contra d'aquests marcadors en certes categories (excepte senior o profesionals). No estic gens d'acord amb el comentari de "snp" per diversos motius. En categories de formació, la paraula ja ho diu..."formació" i això ho diu tot: formam esportistes però per damunt tot, persones. Llàstima que no hi hagi un sistema avaluatiu sobre aquest extrem, més d'un suspendria. Salut.
He sido jugador de baloncesto durante 20 años y siempre ha habido estos abusos. No entiendo el.afán en obtener la máxima diferencia posible. Es una humillación que no aporta nada. Siempre pensé que sería más lógico que se prohibiera la defensa asfixiante cuando la diferencia de 50 puntos. Solo defender en su zona. Me parece deplorable. Saludos
No sé que problema hay. Toda la vida he hecho deporte. He recibido y he dado palizas en ocasiones. Nunca hemos sentido nada malo por ello ni nos hemos sentido los campeones del mundo cuando era al revés. Es un juego y por encima tuya siempre habrá mejores que tú. Es parte de la educación del entrenador y de los padres también. Otra cosa muy distinta es si como equipo es positivo realizar esos marcadores con jugadores/as titulares e intensidad total. Como en todo, creo que es mejor que en partidos ya ganados con solvencia un equipo practique roles, estrategias y jugadas diferentes, eso sí, pero si aun así el resultado es abultado no le veo problema. De todo se aprende.
Aquests equips i la FBIB són els que després s'omplen la boca amb basket formatiu i valors. Equips que cada final de temporada, van a veure jugadors per oferir-lis incoporar-se al seu projecte, jugadors que acabem jugant al B,C o D. Però, fan la feina molt ben feta, milloren els seus equips i a la vegada debiliten els contraris i, si per una d'aquelles coses del destí el jugador despunta, t'ho venen com una feina ben feta de la seva cantera. Mai es diu els jugadors que han deixat pel camí, només els jugadors de la seva "cantera" que han arribat.
El sistema de competición de la FBIB no favorece a nadie. Hasta Enero que empiece la segunda fase, muy pocos equipos competirán y se irá repitiendo estos marcadores jornada a jornada...