Ningú neix ensenyat

Distingit amb una tècnica excel·lent havia aconseguit jugar amb la potent selecció d'Alemanya i destacat en el Mundial. Ara als 23 anys jugava en el Club mes guardonat, arribat a un dels grans per competir amb els grans d'Europa i aquell era un dels partits que sempre havia desitjat jugar.

El silenci era complet, la xerrada tàctica tenia un to més doctrinal que futbolístic. Amb el seu argot propi, ungit per la gràcia divina, el monòleg de l'entrenador entremesclava indicacions a cada jugador, amb referències al seu butlletí de qualificacions com a vencedor: "ell" ja sabia el que era guanyar en aquell estadi.

Després de dues hores de manaments individuals i col·lectius, carregosos per uns, feixucs com un plom per altres, l'enardiment de bona part dels futbolistes s'havia trastocat. Era rar, que havent arribat a un dels partits decisoris com un equip temible i amb un funcionament brillant, ara, tot just en l'avant-match, es feien modificacions: havien de jugar inhibits. El propi tècnic havia provocat el recel, ningú s'atrevia a dir res, emperò malfiaven, "ens tira massa al darrera" i així no es sentien segurs del que els esperava.
Ara estava incòmode. No discernia com tenint prou futbolistes dominadors del joc ofensiu, es vetava jugar elaborant la jugada. El 'mister', l'havia carregat i mortificat amb un paquet de missions defensives, entre elles seguir a Xavi, que recorre 15 km. per partit i un dels futbolistes amb mes ubiqüitat i omnipresència del futbol mundial. Sospitaven de l'eficàcia del Pla: Replegats si el contrari feia mes de 4 o 5 tocs, era necessari retrocedir a la vora de l'àrea (encara mes arrere!) Vacil·laven i temien: "en qualsevol jugada ens faran un gol".

Milions de persones ens veuran jugar cedint el camp, desproveïts del baló i la iniciativa, oblidant la sagrada historia del club, es com assumir una inferioritat,-deduïa enrabiat un dels pocs formats a la pedrera del Club-. Al descans l'equip perdia per 2-0 i el nostre futbolista era substituït.

Unes hores més tard, en el bàndol rival el jugador mes veterà de l'equip amb 31 anys, feia l'escalfament serè i fiat, amb el convenciment de que el rival no tindria escapatòria. L'entrenador havia plantejat el reforç d'una idea de joc, que precisament, es complementava amb l'estil que l'experimentat futbolista havia segellat: tenia l'encàrrec de fer parets, construir 'rondos' en les immediacions de l'àrea, combinacions a primer toc, futbol de baló ras, donant pausa quan convé, però ràpid en l'execució.

Mentre continuava escalfant, recordava que no sempre havia estat tan fàcil. Tot i destacar des de molt jove, els inicis van ser marcats per les crítiques. No era titular i alguns deien, que era incapaç de donar un 'pase' vertical. El reconeixement va ser tardà i nomes a partir del canvi de posició i l'arribada d'un entrenador que decidí atenuar la seva responsabilitat defensiva.

Per arribar a ser un gran jugador fent el joc que li brota de dins, han estat necessaris 13 anys i el mèrit d'una forma de treball. Quan va debutar la Temporada 2003/04, els seus nombres eren 1.839 pases bons per 342 dolents. El 2009/10 la millora ja era prou evident, 2.636 per 408 i la 2010/11, per 2.555, només 258 de dolents. Ademés, Xavi en els partits més decisius, ofereix el millor nivell i rendiment, realitzant de mitjana la barbaritat de 102 pases bons, per només 5 de defectuosos, garantint ell tot sol, la possessió del baló.

El proper dia 25 es farà l'elecció del millor futbolista europeu. La forma de jugar d'en Xavi no es tan mediàtica com la dels golejadors, però el seu impacte en el joc en els darrers tres anys, es comparable al de les millors figures. Seria bo premiar el futbol fet com a pas previ a la rematada. Aconseguir el domini i precisió en pases i triangulacions es complexa i ha estat necessària la seva voluntat de demostrar que al futbol es pot jugar i a més guanyar a la manera Xavi: passant-se la pilota.

Per la desproporció de recursos que hi ha entre tots els Clubs, podem endevinar el guió de la temporada que avui encetem. Seria magnífic que algú dels no grans armat d'heroïcitat, donés la sorpresa. El passat ens demostra que ningú neix ensenyat, que ningú es pot creure suficient, com aquell entrenador, del que els seus futbolistes esperen ara revulsius tàctics, que trobi l'antídot per superar al màxim rival amb idees futbolístiques. Esperem que hagi adquirit coneixement, transformat a cívic i que ja no cregui que és suficient amb trampejar els partits.