Aian de Crismi. Va protagonitzar una gran remuntada en la quinta prova, patrocinada pel CIMe - Edgar Torres

TW
0

Dissabte es corria la darrera jornada en horari d'estiu que fou malbaratada per la intensa pluja que començà a caure tot just en donar-se la sortida de la primera cursa. Els cavalls de la segona sortiren a la pista, però el Comissari, amb bon criteri, per l'evident risc d'accidents i lesions dels cavalls, decidí ajornar la resta de carreres fins el diumenge matí.

Una majúscula descoordinació entre la Junta Directiva i el Comissari feu incerta l'hora d'inici, de manera que en tost de començar a les 11.30, com és habitual en la temporada de tardor-hivern, s'amollà la primera a les 12. Aquesta circumstància creà gran malestar entre el col·lectiu de menadors i propietaris.

La primera carrera fou d'absolut domini de l'euga Lulu de Font que, de la mà de na Sandra Gomila, donà gas des del primer moment, malgrat córrer sobre la llarga distancia de 2600 metres, i no defallir en cap moment. La pallissa fou contundent.
Donada la sortida de la segona carrera, ja en diumenge, agafà el cap i corda na Mònica Hanover seguida de Sans Rival SB. Però és evident que aquest canvi brusc de temps li anà de allò més bé a la menadora Sandra Gomila, car guanyà aquesta vegada amb el cavall Super Rai VX. Per un pelet, és cert, però suficient per emportar-se un merescut doblet.

La carrera prestel·lar fou dominada en primer moment per Vinabel Biniati, Viking Dream i Noma Scot. En els metres decisius sortiren de la cua del grup Oceana Dirt i Tequila Mist PV. Finalment, fou la menadora anglesa qui s'emportà el triomf de manera clara.

La quinta, molt accidentada

La quinta era la més important de la reunió amb el Gran Premi de 2 anys en joc, patrocinat pel CIMe. Sortida accidentada ja que el cotxe accelerà massa, fins el punt que els poltres no es pogueren col·locar correctament i el comissari l'anul·là. En la segona ocasió fou Alas Blancas qui posà la directa i pareixia que ningú li podria parar els peus. En canvi, Aian de Crismi, després de fer quatre bots a la sortida, recuperà el terreny perdut per posar-se a l'esquena del capdavanter. Just a la recta d'arribada l'obrir per endur-se el prestigiós trofeu.

La carrera estel·lar fou la única que es corregué en la modalitat de handicap. Donada la sortida, s'enrinxolà al cordó la petita Testa Rossa SB que sortia en el primer elàstic. L'únic cabriol que envestí de primer moment per l'exterior fou Lluna Plena, que cedia fins a 80 metres d'avantatge. L'euga de Biniparratx recuperà 78 metres, insuficient per emportar-se la prova.

Per acabà la llarga jornada, es donà la sortida a la sexta on malgrat agafar el cap Gengis Lobell varem poder veure una estupenda carrera de Togenia Chill GM. Aquesta euga, que progressa adequadament, s'endollà des del primer moment i no afluixà fins arribar a la meta.

La pròxima reunió serà diumenge, ja en horari de tardor-hivern, a les 11.30 hores la primera cursa, sobre 2280 metres en la jornada especial del Consell Insular de Menorca.