Art Brut

Sense ànims d'escandalitzar ningú cal primerament definir de què tracta aquest art. El terme va ser encunyat per Jean Dubuffet el 1945 al referir-se a la creativitat pura que els servia d'inspiració a artistes com ell que s'interessaven per l'expressió plàstica de malalts mentals i gent marginada que de forma espontània treia tot el que portava a dins. Açò és el que interessava a gent com a Dubuffet, la part negativa, desgraciada i desafortunada de la vida que es deixa fluir des de l'inconscient. Aquí és on trobaven la puresa que d'alguna manera envejaven com artistes que volien no traïcionar-se ells mateixos i anhelaven l'autenticitat.

El caràcter irreflexiu, grotesc, tosc i espontani que caracteritzà l'Art Brut es deixava anar en la llibertat del traç, del color i de materials diversos que composen l'obra. Dubuffet el 1946 va voler exposar el seu treball que va trobar un lloc en la galeria d'art novaiorquesa Pierre Matisse quan Amèrica era receptiva al que Europa encara mirava malament.

Però malgrat els anys encara horroritzen segons quines històries i no ha transcorregut encara prou el temps des de les Avantguardes perquè no ens sentim ofesos davant algunes manifestacions que són artístiques de veritat.