"En la música es reflecteix l’espiritualitat de cada ser"

La pianista descendeix de família de músics i pintors, faceta que també cultiva, així com l'art de la paraula amb la que també transmet l'essència mediterrània sobre la que es banya la seva música. Titulada superior de Piano i Teoria Musical pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Montse Orfila ha compaginat la seva carrera musical amb l'arquitectura que ha estudiat a la Universitat Politècnica de Catalunya. La música i l'arquitectura són, a més de per si mateixes, motiu de projectes d'investigació que la duen aprofundir en les lleis arquitectòniques de la música de la mà dels grans compositors de la Història de la Música per així aplicar consideracions gràfico-abstractes de l'energia, el color i la proporció en la seva creació més personal i íntima com és la de les composicions musicals.

Com a compositora ha desenvolupat, a més del treball propi, obres per a piano en harmonia amb la composició lírica del poeta Evilasio Moya com "Parcelas de Organdí", "Andraje", "Canto al Desde" o "Soliloquios con un abedul", entre altres projectes, alguns audiovisuals. Actualment Montse Orfila es troba immersa en noves dimensions compositives pianístiques, tot aprofundint en la sensibilitat característica de la seva pulsació sonora i prepara una programació de concerts de la seva música que té orquestrada per estrenar-se a l'Auditòrium de Palma amb l'Orquestra Solistes de Mallorca sota la direcció d'Agustí Aguiló.

Com sent i viu la música Montse Orfila?

Entenc la Música / com una forma d'expressió de la vida, / on es reflecteix l'espiritualitat de cada ésser. / La meva música neix de la necessitat interior / de descriure mitjançant els sons, / pensaments poètics o fets reals, / que sorgeixen en contemplar la naturalesa / i l'apropament cap a Déu.

A més de pianista, es sent artista en la seva faceta com a compositora?

Sento la música des del meu interior, i això vol dir que la composició d'una obra neix des del sentiment i dóna identitat quan en escoltar simplement un petit fragment musical es coneix el compositor.

La natura és una de les seves fonts d'inspiració, en quina mesura marca el fet d'haver nascut a una illa?

Crec que es manifesta dins de la personalitat artística el fet d'haver nascut i viure a una illa. La contemplació dels paisatges naturals, sempre envoltats per la mar, et transporta a una dimensió de creació.

A Favàritx, què hi ha trobat?

Per a mi, és un lloc especial, en què la plena naturalesa li dóna un encant misteriós, i el far, present en el concert melòdic del mar… A part d'haver compost la música de "Favàritx" i que és el nom que dóna títol al meu segon treball discogràfic, he pintat quadres d'aquest paisatge del Nord de Menorca. És un lloc en què la senzillesa i força dels elements naturals t'inspiren i et transporten.

Es sent continuista de la línia clàssica?

Tinc una base de formació clàssica pels estudis que he realitzat. Aquests pilars són la premissa necessària per a tot creador. Després, es va incorporant el llenguatge propi de cada compositor, definint així l'estil personal. Es poden aprendre i aplicar diferents tècniques, gèneres i estils, però el que realment té valor és fer i expressar el teu propi estil.

La contemporània queda a part...

No deixa de ser "contemporània" la música que composo, ja que forma part de l'actualitat.

Alberti, al segle XV, com Le Corbusier, a inicis del XX, van establir, com tants altres, una estreta relació entre arquitectura i música en base a una harmonia comú que depèn del número. Com entén vostè aquesta relació tan especial?

Efectivament és així com vostè diu, però ens hauríem de remuntar abans. Hauríem de retrocedir fins i tot a la Filosofia del Número de Pitàgores, que relaciona el número amb la música i l'arquitectura, envoltat dins del tot còsmic, l'Univers com una gran i divina proporció, com una caixa sonora, on es parlava de la música de les esferes, sent Déu el gran Creador i el gran Executor. Fray Luis de León ho deia als seus poemes... Tot això està condensat dins de la saviesa Antiga, des de Mesopotàmia, Egipte i Grècia. De Grècia està la teoria de Pitàgores, Plató i Arístides Quintilliano, i els medievals van fer estudis sobre això, des de Sant Agustí, Boecio i Ramon Llull, passant per Xenakis i arribant a Einstein. No oblidem que en el Barroc, el número era fonamental per a la construcció del Baix Continu. També és sabut que les formes de la naturalesa contenen el numero d'or (la divina proporció) i la sèrie de Fibonacci, i això s'ha aplicat en arquitectura i música.En la creació compositiva, jo entenc aquesta relació, després d'haver sorgit la idea musical en el cas de la música, i en l'arquitectura, hem de tenir present que l'espai que es projecta, a més a més, ha de respondre a una funcionalitat per l'home, per tant aquí no només tractaríem d'estètica i estructura. Després dels primers esbossos musicals o gràfics, fruits de la inspiració, acabem d'ordenar la forma o formes des de les petites cèl·lules fins a la unitat total, formant una interrelació entre aquestes dues, que és el que dóna harmonia i equilibri, ja que si ho analitzem, sempre hi ha present un ordre intern, encara que a vegades pugui semblar ocult.

Quin lloc hi ocupen les matemàtiques en relació a la música i també entre música i arquitectura?

Existeix una estreta relació entre aquestes tres disciplines, ja que les matemàtiques com a ciència, hi són presents en les arts de la música i l'arquitectura, i per tant, l'arquitectura i la música es mouen paral·lelament a nivell compositiu, la primera dins l'espai i la segona dins el temps. En la música, les matemàtiques conformen l'harmonia dels sons, les distàncies i proporcions entre ells, des de les petites parts musicals, motius, frases, temes i moviments d'una obra, i en l'arquitectura, les matemàtiques ens marquen geomètricament les distàncies físiques en l'espai, les formes volumètriques i les proporcions entre elements arquitectònics, igualment expressats des de petits espais que serveixen a l'home fins a la totalitat de l'edifici. Els estils musicals del compositors com Bach, Beethoven, Mahler, Bruckner, es poden comparar amb les grans catedrals gòtiques, observem els ritmes que segueixen les columnes arquitectòniques amb les els ritmes de la música i les distàncies sonores… I l'arquitectura de Iannis Xenakis, pot ser vista com una transposició espacial d'estructures musicals, que mantenen relacions específiques entre temps i altures.

Citi'm dos, tres, mestres del teclat que ningú hauria de deixar d'escoltar en la seva vida.

Glenn Gould, Daniel Barenboim, Maurizio Pollini, Martha Argerich, Maria Joao Pires, Krystian Zimerman, Alicia de la Rocha.Respecte a l'arquitectura, quines serien les seves obres de referència?

L'Òpera de Sydney de l'arquitecte danès Utzon, l'edifici helicoïdal pel Museu Guggenheim de Nova York de Frank Lloyd Wright, el Guggenheim de Bilbao de Frank Gehry, Ronchamp de Le Corbusier, el Pavelló Alemany de Barcelona de Mies Van Der Rohe, La Sagrada Família de Antoni Gaudí, La Pedrera,… I parlant d'Arquitectura Acústica, podem destacar l'Auditòrium de Palma, que a l'any 1969, Herbert Von Karajan va definir com un dels millors auditòriums d'Europa quant a la seva acústica, i també és de destacar el Teatre Principal de Maó com un dels espais acústics més bons que tenim actualment.