"Res no es destrueix, tot es transforma"

Fritz Schönhöfer (Barcelona, 1934), enginyer metal·lúrgic, havia tastat l'escultura anys enrere quan coincidí cursant el Batxillerat a La Salle, de Barcelona, amb Xavier Corberó Olivella, qui esdevindria amb el temps un reconegut escultor. El seu interès per l'art va anar creixent fins inscriure's a l'Acadèmia Tàrrega i arribar a exposar en una exposició col·lectiva a l'any 1960. A través dels seus antiquaris, Fritz Schönhöfer va tenir el gust de relacionar-se amb artistes com Ràfols Casamada, Roca Sastre, Guinovart, Lluís Permanyer o amb Joan Maragall de la Sala Parés, de qui tindria molt a aprendre, i va atreure a l'Illa Arturo Pascual, artista pintor que arribaria a ser molt valorat en l'àmbit cultural.

L'obra de Shönhöfer es desenvolupa en una sèrie d'escultures que des de divendres mostra a la sala de cultura Sa Nostra de Ciutadella, obres que crea des de la unió de peces antigues amb boles de marbre, algunes de billar, i peanyes de pedra o de llenya. Fritz s'hi recrea en el seu temps lliure jugant amb distints equilibris i cercant un resultat final que sigui estètic, algunes obres amb referència figurativa, com les cares, i altres abstractes, concepte sobre el qual l'autor reconeix haver-s'hi entès amb el temps, "quan mires els camps des d'un avió i et complaus en les formes, colors i textures, entens l'abstracció", declara. Les composicions, de materials i formes distintes i contrastades, beuen de les avantguardes artístiques que van fer de l'objecte trobat un art. Un dall, forques, una aixada, un serjant de ferrer o una tisora-ganivet de carnisser són el punt de partida sobre el que l'artista treballarà amb l'afegit d'altres objectes més petits que destaquin el joc que crida l'atenció de l'espectador. En l'execució de l'escultura, el seu autor és fidel al principi de no modificar l'objecte trobat sinó simplement acomodar-li altres objectes per dotar cada peça d'un significat nou, així, l'eina inútil en el temps actuals esdevé un element de culte que és apreciat per la seva bellesa. Fritz realitza entre cinc i sis dibuixos previs per cada obra i la seva darrera tendència transcorre cap al minimalisme, com ell mateix pretén, i el seu treball es despulla de cada vegada més dels elements afegits per cenyir-se al material pur, com el marbre, sobre el que actua amb criteris de cada vegada més artístics.