Sia Pons Maó17/01/10 0:00
TW
0

La runa a la nostra Illa és constant noticia d'actualitat. L'opinió social que estima les antigues edificacions desocupades cau en el buit de la burocràcia i la política que deixen passar el temps per tal de trobar la fortuna que ompli de nou contingut elements arquitectònics rellevants pels habitants i que conformen un paisatge urbà que es va deteriorant. Si la premissa formulada és correcta potser no és tan cert que l'arquitectura sigui mirall de la societat o potser no és tan certa l'estimació de la societat pel seu patrimoni, tot i que exemples no hi falten com és el cas de l'Illa del Rei.

En la vessant més interessant la runa ha despertat en l'home encuriosit una font de coneixements que arriben a ser molt profunds i és, i ha estat, també font d'inspiració de belles pintures així com modernament de la fotografia.El pas del temps no és l'únic en destruir la runa, el vandalisme moltes vegades ajuda i la brutícia que germina al seu interior és el que més indesitjable la fa. Tot i així hi ha romàntics que li troben la seva part bella com es demostra a l'exposició "Modernism as a ruin. An archeology of the present" que es pot visitar al Kunstmuseum Liechtenstein. L'exposició mostra fotografies i instal·lacions que no només tradueixen en imatges algunes runes importants sinó que planteja un debat obert entorn a la possibilitat de construir una societat millor. Gordon Matta-Clark, Florian Pumshül, Dan Graham o Isa Genzken amb les seves propostes indaguen en el fons de la qüestió donant a entendre que el futur transcorre per la sostenibilitat tant en l'àmbit tecnològic i pràctic com des del punt de vista artístic i intel·lectual.