Contra la violència de gènere en una idea i en una sola imatge

L'exposició, simultània en les dues sales, mostra l'obra original de 160 artistes gràfics d'àmbit internacional que aconsegueixen en clau d'humor expressar i criticar l'abús i la violència de gènere. "Por una vida sin malos tratos", que ha estat traduïda al català excepte en el títol per mantenir el significat que deriva del joc d'intercanvi de les paraules amb "tratos malos", és una exposició itinerant que s'inaugurà el novembre de l'any 2006 a Alcalà fent un recorregut posterior per la majoria de capitals de província i altres localitats a més d'haver-se exhibit en indrets fora de l'Estat com ara Lisboa o Sofia. Forges, Mingote, Gallego y Rey són alguns dels autors de reconegut prestigi als que se suma al pas per Menorca el nostre dibuixant Zaca amb dues vinyetes en els que tracta, com la resta, un tema especialment delicat des d'una acurada sensibilitat que aconsegueix el propòsit de criticar i denunciar aportant una visió des de l'humor que no desperta més que el somriure intel·ligent que condueix a la reflexió i avança en l'eradicació de totes les formes de violència de gènere.

En una imatge els artistes dedicats a l'humor gràfic condensen, amb una agudesa que els és natural, la denuncia de situacions en les que la víctima no és tractada amb dignitat. Cada dibuixant ha elaborat el seu treball, de forma altruista com bé vol destacar García, en funció del seu pensament i estil propi. El nivell artístic assolit en tots els casos és excepcional, pel dibuix, la composició i acolorit en molts casos, però sens dubte la idea és el que fa brillar especialment cada proposta. Idees que gairebé sempre s'expressen amb text però també amb símbols a més de la pròpia gestualitat dels personatges protagonistes. Els símbols, com el femení i masculí, el cor trencat, les cadenes o en el cas que ens ocupa l'home prehistòric, són fonamentals alhora de donar entendre el discurs. Els temes són un altre component important, abunden les noces romàntiques que acaben de seguida en maltractament, com insinua Zaca en un dels seus dos dibuixos; el tema de la família, com afecta als fills la violència domèstica; la reconciliació impossible en la que es pot caure reiteradament; així com també la resignació total i absoluta de la víctima; entre altres temes més cruels com la violència en si mateixa o la mort. La comunicació és clara, directa i provoca especialment reflexions entorn del tema.

Des de la Fundación Universidad de Alcalá tractar temes socials com el que ens ocupa des de la perspectiva de l'humor gràfic és una fórmula eficaç que venen practicant des d'inicis dels anys noranta a més d'impulsar moltes altres activitats, com el premi Quevedo, conferències, cursos, publicacions de revistes i llibres... tot amb el propòsit de sensibilitzar a la població en general perquè certament hom pensa que és un treball col·lectiu el que ha d'eradicar problemes d'arrel com el que ocupa l'exposició. La igualtat, la seguretat vial, el reciclatge, l'educació bàsica universal o la seva absència, són altres temes tractats des de la Fundación amb un llenguatge basat en l'humor perquè com afirma Juan García "amb humor s'expressen valors importants, no tan sols referits a la denúncia, l'humor és un element comunicatiu, amb gran poder de sensibilització, que també és bo per la salud per l'actitud que provoca i sobretot de cara a l'educació, és molt important obrir la ment i augmentar la creativitat com a eina comunicativa".