El Tigre, l’any nou xinès

El passat diumenge dia 14 de febrer van començar arreu del món les celebracions de l'any nou xinès, també conegut com a "festa de la primavera". Una festa que durarà fins dia 28 d'aquest mes i que dóna la benvinguda a l'anomenat any del Tigre. És curiós constatar que per a la tradició xinesa comença l'any 4708, any que acabarà en el nostre 2011 dia 3 de febrer. A diferència de nosaltres, que celebram l'any nou dia primer de gener, els xinesos esperen la segona lluna nova després del solstici d'hivern, que és dia 22 de desembre, per celebrar el nou any. Seguint, idò, el calendari lunar, la data pot variar i caure entre els dies 21 de gener i 21 de febrer, entre trenta i cinquanta-nou dies després del solstici. La festa per als xinesos acabarà amb la propera lluna plena, açò són quinze dies després, dia en què grans i petits, seguint la tradició, llencen al cel els seus llumets de paper.
Una de les coses que més criden l'atenció de l'arribada del nou any per als xinesos, és que en aquesta època es produeix una de les migracions humanes més importants del planeta. Són milions i milions les persones que en les mateixes dates viatgen als seus llocs d'origen per celebrar en família la festa. A aquest fenomen se'l coneix amb el nom de "moviment de primavera" i aquells que per qualsevol motiu no s'ho poden permetre, fan extensiva la celebració a l'indret on siguin. De fet, trobam celebracions de l'any nou xinès a ciutats d'arreu del món.
L'any del Tigre
Segons el zodíac xinès, el tigre es caracteritza per ser un signe càlid, amorós i a la vegada independent i lliure, divertit, carismàtic i màgic. S'associa a les habilitats de la comunicació i de les bones relacions socials. És per açò que diuen que l'any del Tigre es regirà pels nous reptes i la valentia. Que serà un temps favorable per a les activitats relacionades amb la comunicació i la política, amb els infants, amb els moviments socials, els espectacles i les arts… Un any per al moviment, el canvi, la novetat. Un any per a viatjar.
Algunes tradicions
Tot i que l'occidentalització també arriba a la Xina, i que per exemple, els regals a l'estil del Pare Noel comencen a fer-se populars, en realitat i en origen als petits de la casa se'ls obsequia amb l'anomenat sobre vermell, el "hóng bào", també conegut com a "lai see"; un sobre que es regala amb desitjos de bona sort i que conté petites quantitats de diners, que els petits es poden gastar així com vulguin.
Les cases es decoren sovint amb figures de peixos. La paraula peix, en xinès "yu", es pronuncia de la mateixa manera que la paraula abundància. És per açò que els peixos són símbols de bona fortuna. A més, a les entrades de les llars, aquests dies es col·loquen figures en actitud defensiva, per protegir els qui hi viuen a dins.
El sopar de la nit anterior a la segona lluna nova després del solstici, el que per a nosaltres seria la nit de cap d'any, per als xinesos esdevé una autèntica festa familiar. Juguen a jocs tradicionals i mengen menjars típics, com per exemple el "jiazi", que s'assemblen als nyoquis italians. El simbolisme arriba als detalls més petits. La paraula "jiazi" significa literalment "que dormiu junts i tingueu fills".
A les celebracions de l'any nou xinès no hi poden mancar els focs artificials ni la Dansa del Dragó, que són els símbols més visibles i famosos per a la resta del món. Els dragons són animals llegendaris que segons la tradició xinesa porten poders sobrenaturals, felicitat, equilibri, saviesa i bona fortuna. És per açò que surten dansaires amb grans figures creades per artesans de dragons articulats que ondulant pels carrers de pobles i ciutats fan una desfilada espectacular.