...La missió és absolutament pacífica...

Benvinguts incrèduls! Extraterrestres amb una aparença d'allò més humana arriben a la Terra, provinents del quart planeta de l'estel Syrius i estableixen la seva flota de 50 platets volants sobre les principals ciutats del món... Intencions amigables i una suposada cooperació d'ajuda recíproca els fa ser acceptats per les altes esferes del poder, però a peu de carrer, alguns ciutadans comencen a sospitar que els alienígenes no són el que semblen... Amb aquestes premisses s'iniciava al 1983 una minisèrie de televisió de la NBC que canviaria la vida de tota una generació de teleespectadors... 'V' va suposar tota una revolució catòdica al costumista consum de la caixa tonta, amb un plantejament força innovador estètica i tècnicament i el seu èxit va anar més enllà del simple recompte de seguidors i fans...

El creador de la sèrie, Kenneth Johnson, es va inspirar en una novel·la del 1935 de Sinclair Lewis titulada 'It Can't Happen Here' ('No pot succeir aquí'), tot i que també hi destaca una marcada influència per Bertold Brecht i la seva 'The Private Life of the Master Race' ('Terror i misèria al Tercer Reich')... També es podria utilitzar de referent la novel·la curta d'Arthur C. Clarke del 1953 'Childhood's End' ('El Final de la Infantesa') per accentuar l'impressionant calat polític original que volia destil·lar la sèrie... De fet, Johnson estava interessat en una història concebuda al voltant d'un ascens vertiginós al poder dels Estats Units per part d'un moviment similar al nazisme alemany, però la NBC, aprofitant l'enorme tirada publicitària de la llavors recent trilogia de 'Star Wars', li va demanar a Johnson la inclusió d'extraterrestres a la trama... I Déu n'hi do!

Recordem la trama... Un cop arribats els aliens, alguns científics comencen a desaparèixer o a trobar hostilitats i restriccions en les seves activitats i progressos per part dels mitjans de comunicació i de les autoritats... Alguns prestigiosos membres de la comunitat científica comencen a orientar-se cap a pràctiques subversives i conductes d'estranya ètica professional... Alguns dretans, de repent, començaven a escriure amb l'esquerra i al revés... La utilització de les eminències científiques com a eines de colonització recorda extraordinàriament les fugues de cervells pròpies de la Guerra Freda i la seva cursa armamentística amb horitzons nuclears dels anys 50 i 60... of course...

Davant aquests misteriosos esdeveniments, l'enfiladís periodista gràfic Mike Donovan (Marc Singer) aconsegueix infiltrar-se a una de les naus nodrisses dels Visitants (com els anomenen els humans) i descobreix que sota la seva aparença humana, els extraterrestres són rèptils de preferències carnívores i amb un menú degustació compost per exquisideses com ratolins, taràntules i... homenets!! Quan Donovan intenta denunciar la situació, es converteix immediatament en un fugitiu, tant per als Visitants com per a les corruptes autoritats americanes... Llavors neix un brot de resistència encapçalat per Donovan i la Dra. Julie Parish (Faye Grant) per acabar amb els alienígenes i avortar els seus autèntics plans de colonització, que no són altres que robar tota l'aigua del planeta i esclavitzar els humans per a fer-los servir d'aliment o, en el millor dels casos, utilitzar-los com a esclaus... Uuuhhh! Lagarto, lagarto... he, he, he...

Es fa impossible no establir paral·lelismes amb clàssics de la literatura i el cinema com 'Soylent Green' (Richard Fleischer, 1973; així com en el llibre en el qual s'inspira: 'Make Room! Make Room! de Harry Harrison) o 'I'm a Legend' de Richard Matheson (1954; així com les pel·lícules posteriors inspirades: 'The Last Man on the Earth'; 1964 amb Vincent Price. 'The Omega Man'; 1971 amb Charlton Heston i 'I'm a Legend'; 2008 amb Will Smith)... És evident que l'engany propagandístic de les atrocitats dels ferotges rèptils extraterrestres permet tota mena d'associacions amb el nazisme i l'Holocaust jueu, arribant a l'extrem d'establir més que raonables semblances entre l'esvàstica germànica i el símbol dels invasors verds... També el canal televisiu utilitzat per la Resistència per a associar-se amb dissidents Visitants remet clarament al que va succeir entre blancs i negres a Sud-àfrica, llavors encara sota el terrible control de l'apartheid...Per cert, la metàfora entre la discriminació sud-africana i l'irrupció alienígena és més que patent a un dels més recents èxits cinematogràfics: 'District 9' de Neil Blomkamp (per cert, nominada a Millor Pel·lícula als Oscars d'aquesta propera matinada...).

Si 'V' s'accepta com a paràbola pseudo-nazi, Josef Mengele seria el soci perfecte per a la pèrfida (i bífida) Diana... Certament Jane (Bad)ler i el seu personatge centrava totes les atencions... Aquella maldat tan profunda, tan penetrant i tan sàdica (recordem l'escena de tortura de Julie a la sala de conversió o com va tractar de liquidar el germà de la Lydia amb un sacrifici humà ritual, duel amb llances inclòs) la van convertir en un dels vil·lans més carismàtics, odiosos, àcrates i atractius de la història de la televisió... La tensió sexual que despertava aquesta autèntica sargantana produïa més d'un calfred i el descarnat (i caspós) modus amb el qual s'empassava a les rates ja formen part dels imprescindibles de l'incrèdul catòdic... Per cert, no és cert que es van popularitzar unes 'xuxes' de sucre amb forma de ratolí durant aquells anys? He... he...

Del repartiment, l'únic que ha gaudit d'una carrera més o menys profitosa ha sigut Robert Englund, es a dir, l'inimitable Freddy Krueger... Willy, el Visitant 'vegetarià' que s'enamorava d'una humana, tenien descendència i donava una altra dimensió al concepte de zoofília, va tenir més sort que Donovan (Marc Singer, cosí de Bryan Singer i Senyor de les Bèsties vingut a menys), Elisabeth (Jennifer Cooke, casada amb el magnat del te Mo Siegal i autora del llibre 'Cooking with Tea'... jou.. jou..) o la mateixa Diana (ara cantant d'una desconeguda banda de pop australià anomenada Sir..)... Només Michael Ironside (Ham Tyler) ha desenvolupat una exitosa carrera com a secundari de luxe, majorment de tall fantàstic ('Desafío Total', 'Starship Toopers', etc...)

'V' torna a estar de moda... La seva reposició a les cadenes espanyoles és qüestió de dies... 25 anys clavats de l'emissió del seu darrer capítol (22 de març de 1985) la cadena ABC està emetent una nova versió d'aquest clàssic catòdic amb Elisabeth Mitchell (Juliet de 'Lost') com a la líder dels resistents humans Erica Evans i Morena Baccarin com a Anna, l'atractiva i carismàtica líder dels Visitants...Existeixen rumors d'una aparició estel·lar de Jane Badler un altre cop exercint de la terrible Diana...que seria, ni més ni menys, que la mare d'Anna! Seria un bonic homenatge al serial original, aquell que ens va fer passar molta por de petits, pensant si el veí o el mestre d'escola amagaven un terrorífic rèptil sota la closca... Tornar als 80 sempre serà tornar a l'impagable serrell d'un tal Mike Donovan, una dolenta, dolentíssima, vestida de vermell anomenada Diana i que menjava ratolins i un símbol propi de l'època: la V de Visitants... la V de Victòria... Fins la setmana que ve, incrèduls!