TW
0

Aquest passat divendres, la mort als 89 anys de l'escriptor val.lisoletà Miguel Delibes ha commogut el país sencer. L'autor de "El camino", "Cinco horas con Mario", "El príncipe destronado", "Los santos inocentes" o "El hereje" va morir tranquil rodejat de la seva família. Per la capella ardent, instal·lada a l'Ajuntament de la seva Valladolid natal han passat més de 14.000 persones que han volgut retre homenatge i acomiadar-se d'una de les figures més rellevants de les lletres espanyoles de la segona meitat del segle XX. Catedràtic de dret mercantil, periodista i director del diari "El norte de Castilla", sobretot novel·lista, elegit en la dècada dels anys setanta membre de la Real Academia, Delibes és un dels autors espanyols més adaptat al cine i al teatre.
Va rebre els premis més importants de les lletres hispanes, posem d'exemple el Nacional de Literatura l'any 1955, el de la Crítica, el 1962, el Príncipe de Asturias, compartit amb Torrente Ballester el 1982, o el Cervantes, l'any 1993.
Sobre Delibes es diuen i s'escriuen aquests dies coses precioses. Els seus amics i companys l'han descrit com una persona austera i humil, molt poc aventurera. Més aviat familiar i casolà, allunyat de les modes literàries i del glamour de les lletres. Exemple de com es pot ésser una persona d'allò més normal, sense excentricitats, i alhora ésser un gran escriptor. Un novel·lista que escrivia com cap altre sobre la seva terra i la seva gent amb un castellà clar i profund, ple de color i d'experiències. L'obra de Miguel Delibes, diuen els experts, és al nostre país, la de major trascendència de tota la narrativa posterior a la guerra civil.
Gran amant de la natura, avui se'l destaca també com a pioner en la defensa del medi ambient. De fet, aquests dies hem escoltat coses com que amb la desaparició de l'escriptor, la naturalesa espanyola ha perdut un dels seus grans divulgadors. En un dels seus assajos, "Un mundo que agoniza" fa més de trenta anys escrivia «Mientras el respeto a los delicadísimos mecanismos ecológicos no sea una actitud desinteresada y general, apenas adelantaremos un paso hacia la salvación del planeta». Ja llavors ens posava en alerta sobre l'amenaça del desenvolupament insostenible, l'esgotament dels recursos naturals, la pèrdua de la biodiversitat i l'abandó del camp.
Delibes descansarà per sempre al Panteón de Hombres Ilustres de la ciutat de Valladolid, juntament amb la seva esposa Ángeles, que va morir l'any 1974.
Us convidam a descobrir o rellegir Miguel Delibes. Trobareu en ell una declaració d'amor al paisatge i a la gent senzilla, la literatura realista més prestigiosa del nostre país.