TW
0

El Dia Mundial de l'Aigua va ser creat per Nacions Unides al 1992 per conscienciar la societat de la importància de preservar la qualitat de l'aigua i per exhortar els governs a adoptar les mesures necessàries que la garanteixin. Cada any el presideix un lema i el d'aquest any és "Aigua neta per a un món sa". Amb ell reafirmem que l'aigua neta és vida i que les nostres vides depenen de la manera en què protegim la qualitat de la nostra aigua. Una bona qualitat de l'aigua sustenta la bona salut dels ecosistemes i, en conseqüència, millora el benestar de les persones. Per altra banda, una baixa qualitat de l'aigua perjudica el medi ambient i el benestar de les persones. Per exemple, les malalties que es propaguen per l'aigua causen cada any la mort a més de 1,5 milions d'infants. La qualitat dels recursos hídrics es veu cada vegada més amenaçada per la contaminació. Durant els últims 50 anys l'activitat humana ha provocat la contaminació dels recursos hídrics en una magnitud històricament sense precedents. S'estima que més de 2.500 milions de persones en el món viuen sense un sistema adequat de sanejament. Cada dia, 2 milions de tones d'aigües residuals i altres efluents són drenats cap a les aigües del món. El problema és més greu en els països del sud, en els quals més del 90% de les deixalles sense processar i el 70% de les deixalles industrials sense tractar s'aboquen en aigües superficials.
Tots vivim riu avall i, per tant, la protecció de les fonts d'aigua de la contaminació és responsabilitat de tothom. Això no pot deixar-se únicament en mans de les autoritats públiques. Tots els sectors, públic i privat, han d'adoptar mesures apropiades i adequades per prevenir la contaminació. Això exigeix el ferm compromís de totes les parts, des de persones individuals i comunitats locals fins a organitzacions internacionals, organitzacions no governamentals i la societat civil.
Històries reals sobre l'aigua enverinada
Història 1. Hola sóc la Betty i tinc 11 anys, visc al barri de l'Agustino de Lima.
La meva àvia i la seva família vivien a la serra però com que no podien viure del treball de la terra van decidir venir a Lima i es van instal·lar a El Agustino on residien coneguts seus.
El Agustino és una zona muntanyosa. Allí van aconseguir un tros de terra i van començar a fer la casa. Però a El Agustino es van trobar amb una zona sense serveis de cap tipus: ni escoles, ni llum, ni aigua corrent. Tampoc serveis mèdics i molts infants es morien, sobretot a causa de malalties intestinals com la diarrea.
Per això un grup de dones es van organitzar per a intentar solucionar aquest problema de les diarrees creant unitats de rehidratació oral, per a ensenyar com prevenir i guarir la diarrea.
Gràcies a aquesta organització de les dones, la salut dels nens del meu barri ha anat millorant. Jo participo en els menjadors, la meva mare i la meva tia en les unitats de rehidratació oral i el meu pare i el meu germà ajuden en la Junta Veïnal on ajuden a les canalitzacions d'aigua potable.
El barri ha millorat gràcies a la participació de tothom.
Història 2. Hola sóc Hanna, tinc 8 anys, i visc a Etiòpia.
Abans la meva família no vivia a la ciutat. Vivíem a un poble, al camp i treballàvem la terra, érem agricultors.
Després d'uns anys de molta sequera, la terra que vam treballar no donava gairebé gens i passàvem fam. De manera que tota la meva família vam haver d'anar-nos-en a la ciutat a buscar treball i així poder comprar menjar.
La ciutat on ens vam anar es diu Addis Abeba, i és la capital del meu país, Etiòpia.
A la nostra casa de la ciutat no tenim aigua corrent, de manera que cada dia jo i la meva germana anem a buscar aigua en un pou per cuinar i per rentar-nos.
L'aigua pesa molt. No m'agrada fer aquest treball, m'agrada més anar a escola, on aprenc coses, encara que som molts i estem molt atapeïts.
La meva mamà prepara cada dia el menjar sobre un fogó de petroli, i sempre bull l'aigua que hem portat del pou, perquè diu que així no ens agafa mal de panxa. Bé ara ja coneixeu un poc la meva història.
(Relats obtinguts de la pàgina principal d'Intermon-Oxfam)