Fernando Sabino Seguí28/03/10 0:00
TW
0

Pel·lícula "Espérame en el cielo"
Hispànica visió sobre la comèdia amb dobles –que mestre Lubitsch va fer pujar als cels de l'excel·lència amb la gran "Ser o no ser"– és aquesta petita i injustament oblidada peça de joieria anomenada "Espérame en el cielo". La nostra versió de l'anomenada sàtira nazi de Lubitsch. Un "what if?" (i si?) que juga amb la idea que en Franco tingués un doble que sortís als actes públics, a fi de guardar-se de plausibles atemptats. Unes fosques maniobres de l'Estat, un matrimoni corrent ja de certa edat i una polida cançó de n'Antonio Machín com a cola sentimental de la seva relació, que dóna títol a tant aconseguida obra cinematogràfica. Codis secrets, via "No-Do", d'una veterana parella que s'esperaran l'un a l'altra al cel. L'eternitat com a punt de retrobament, segons Machín, en contraposició a la vida separada i secreta que es veuran obligats a dur.

La magnificència actoral del trio protagonista, d' altra banda, és patent: Pepe Soriano en un doble paper (Franco i el seu doble Paulino); Chus Lampreave, com la forta i resignada esposa proveïda d'un incombustible amor; José Sazatornil "Saza" –sobren paraules– com a ombra i dolent entrenador de Paulino Alonso per a la seva transformació en "Caudillo" de representació pública. Un "Generalísimo" de broma que, passat cert temps, quan criï picardia i sigui tan autèntic com el de veritat, quan sigui difícil distingir-los, farà jugades bones. I és que el fet de ser franquista podria ser motiu de presó! (veure conversa entre dos presidiaris que piquen pedra a un determinat, breu i antològic moment del metratge).

Sigui així treta de l'oblit aquesta comèdia dramàtica espanyola, amb elements poc usuals com el fet de mostrar l'amor entre persones de pretèrita joventut, que són matrimoni a més a més. Amors de tardor vital ja els havia mostrat Garci a l' emotiva "Volver a empezar" (primer Óscar espanyol, Millor Pel·lícula Estrangera 1982). "Espérame en el cielo" és tot un present, idò, per cortesia d'Antonio Mercero. Sí, "Verano azul", aquell regal catòdic enverinat ve a la memòria (sí, era polit i rèiem amb ell, però pensem en el capítol sobre el trauma de na Julia, el del mag solitari i oblidat, i el d'aquell fet final que va generar el desesperat i famós mantra "¡Chanquete ha muerto!". (Casualitats: Antonio Ferrandis-Chanquete també era el protagonista de "Volver a empezar").

Gràcies i salutacions!
Joan Mora


Benvinguts, incrèduls! Antonio Mercero va rebre, a la darrera edició dels Premis de la Acadèmia Espanyola, un merescut Goya d'Honor a la seva carrera... Amb llágrimes als ulls, impossibilitat per l'alzheimer, Mercero va ser premiat al seu domicili pel president acadèmic Álex de la Iglesia... Emotiu homenatge a aquest excel·lent dominador de l'espai audiovisual, gran coneixedor del gust mitjà del espectador televisiu i irreprotxable cineasta d'un classicisme cinèfil molt lloable, com ens recorda aquest altre gran cinèfil que és en Joan Mora de Ciutadella... Estic absolutament d'acord que 'Espérame en el Cielo', de l'any 1988, és la seva millor aportació al setè art i un dels millors homenatges nacionals a la comèdia clàssica de l'època daurada de Hollywood...

Protagonitzada per Pepe Soriano, Chus Lampreave i José Sazatornil 'Saza', aquesta curiosa faula sobre un home corrent que, sense pretendre-ho, es troba exercint de doble del dictador Franco, beu directament de clàssics com 'Ser o No Ser' (Ernst Lubistch, 1942) i 'El Gran Dictador' (Charles Chaplin, 1940), al mateix temps que procura reproduir els principis de la corrosiva sàtira nacional encapçalada per Luis García Berlanga... Tot i la temàtica de la suplantació d'identitat, està força lluny del verinós i mordaç esperit sarcàstic de Lubistch, però sí crec que sap extraure altíssimes quotes d'aquell ridiculisme de la solemnitat i la prepotència nazi protagonitzat per Carole Lombard i el món del teatre...

Tot i el romanticisme que pretén manifestar, la pel·lícula de Mercero no acaba de definir la poètica surrealista de, per exemple, el clàssic de Chaplin sobre Hitler...Això sí, la millor escena del film, aquella en la qual Paulino es troba amagat entre les figures del Generalíssim i el camarada Sinsoles (Saza) el troba i li ofereix un cigarret, conté un patetisme i una sensació muda de la tristor pròpies del millor 'clown' chaplinià... De fet, l'angoixa, la solitud i la claustrofòbia existencial del personatge de Soriano és un distintiu (un poc ofegat) de Mercero... Un ombrívol i macabre sentit de l'humor que també es reconeix en el dessaparegut José Luis López Vázquez de la brutal 'La Cabina' (1972)...

Mercero, de totes maneres, sempre ha demostrat una gran capacitat per a reflectir un tipus de costumbrisme espanyolenc massa amable i convencional...Quasi es pot definir com a embafador... Només cal veure la seva producció televisiva d'èxit, des de 'Verano Azul' fins a 'Farmacia de Guardia', per adonar-se'n que 'Espérame en el Cielo' podría haver arribat a tenir la implicació, la mala bava i la transgressió d'un guió signat, per exemple, per un Rafael Azcona; però és una cinta més simpàtica i amable del que es podría esperar... No és prou àcida, ni prou dolça, i el caràcter paròdic de Berlanga queda un poc desdibuixat, així com complaent homenatge a Lubistch, però amb sordina (queda claríssima l'absència total d'implicació política... of course...)...' Si no está en el cielo, en el infierno y en el purgatorio...¿Dónde coño está Paulino?', Lampreave dixit, molt encertadament...

Tot i això, és una meravellosa comèdia que sap extraure una lectura diferent del règim franquista... Una excel·lent pel·lícula, plena de tendresa i cinefília, i que explica, perfectament, un esperit (el d'Antonio Mercero) d'amor incondicional pel cinema... Com va dir el fill del realitzador, 'la única cosa buena que tiene el alzheimer es que mi padre puede ver 500 veces su película favorita ('Cantando Bajo la Lluvia', 1951) como si fuera la primera vez'...Moltes gràcies, Joan... Fins la setmana que ve, incrèduls!
–––
La incredulitat és contagiosa... M'ho podeu fer arribar alculturalia@menorca.info