Hi havia una vegada 4 fillets i 4 filletes. Els fillets es deien Adrià, Pere, Tomeu i David. I les filletes es deien Ona, Àngels, Aina i Elena. dia van anar al bosc i es van perdre. Després van caminar molts de km. I van trobar una casa. Hi van entrar. I van trobar moltes teles d'aranyes i també molts de fantasmes. N'Elena, n'Ona i n'Aina van dir: -Correu que aquesta casa està encantada. I n'Elena, n'Ona i n'Aina van sortir corrents. Després els altres nens els hi van dir:
-No tingueu por, que són quadres d'unes aranyes de pelux i una bruixa de broma!
Ja ja ja ja!!!! Dins la casa hi havia dos nens que reien. Els dos nens es deien Eric i Aida. Després N'Elena, n'Ona i n'Aina van entrar de nou a la casa. Els nens i les nenes es van fer amics. Van explorar tota la casa i van trobar una bruixa de veritat. I la bruixa va intentar fer un encanteri però els nens i nenes van agafar una espasa cada un i l'encanteri va rebotar a la bruixa. Finalment la bruixa va desaparèixer. I van anar tots a casa seva.
Adrià Barber i Àngels Martí
El segle XIII
Un dia la classe de tercer vam anar d'excursió al castell de Santa Àgueda. Quan ja érem al castell mos vam trobar una porta molt rara. La vam obrir i per estar segurs que no era perillós vam tirar una pedra i no va passar res. Després vam entrar i la porta es va tancar per sempre. Vam trobar el castell construït. En Pere i els seus amics van dir:
-Oh, oh, me sembla que … hem tornat al passat!!!!
I les filletes van dir:
-Aaaaaa!!!!
Va passar un guerrer i mos va dir:
-Qui sou?
I nosaltres li vam contestar
-Som els nens i nenes de tercer.
Després ens va raptar i ens va dur a la presó del castell.
A la presó vam veure periodistes. Quan ens van veure van tapar amb una manta un forat gros al terra. Van veure que no érem guerrers i mos van dir:
-Vosaltres també sou de l'any 2010?
Nosaltres els hi vam contestar: sí. Però què és aquesta cosa que heu amagat amb una manta?
I ens van contestar:
-Voleu sortir de la presó? Doncs mirau, hem cavat un túnel a terra i ara anàvem a sortir, veniu?
Quan ja eren defora van començar a córrer.
-Alertaaaaaaaaaaaaaa!!! Ens segueixen els guerrers d'Abu Omar. Però Abu Omar també hi era. Quan ens estan a punt d'agafar va tornar a aparèixer la porta. Vam entrar iiiiiiiiiiii plofffffff. Vam caure damunt el càrritx. Però vam tornar a casa ben contents perquè ja érem a l'any 2010.
Marta Bosch i Pere Al·lès
Les llànties meravelloses
Es diu que al desert del Sahara hi ha dues llànties meravelloses. Després d'un centenar d'anys, un home afortunat va trobar una cosa que mai s'havia trobat: era una llàntia meravellosa , d'or adornada amb adorns de plata pura. L'home de tan al·lucinat que estava es va desmaiar.
-Qui gosa despertar el geni meravellós de la millor llàntia del món?
-Jo no volia despertar-vos a vós. Perdoni, perdoni!
-Com que has estat tan valent tindràs l'honor de que et concedeixi tres desitjos.
-Idò vull un vaixell de plata bona, una casa d'or i ser l'home més ric del món.
-Jo no et concedeixo aquests tres desitjos!
-Per què no?
-Primer perquè un vaixell de plata s'enfonsaria, segon perquè una casa d'or seria massa rígida per tu, amb els problemes d'esquena que tens, o no?
-Sí els tenc.
- I tercera, tants de doblers no t'anirien bé, saps per què?
-Per què? Eeeee!
-Perquè tu ho saps ets un ric i mentider.
Després de tanta estona discutint al Sahara va ser tan cansat que va dir el geni:
-Adéu me'n vaig a cercar un amor que m'entengui. Després el geni se'n va anar tan desesperat i tan depressa que ja havia fet la volta al món tres vegades i això en un dia! I el geni va pensar que havia recorregut tan ràpid tot el món que mira quina sort va tenir. Va trobar una llàntia rosa amb adorns d'or. El geni va dir:
-Obre't llàntia màgica i obre't i t'obriràs fes cas llàntia màgica i un amor etern tindràs.
La llàntia màgica va començar a tremolar, tremolar i tremolar, i de sobte sortí un fum rosa en forma de cor. I de dins va sortir una gènia molt guapa que es deia la meravellosa Elena. La gènia va dir:
-Hola com estàs?, què noms?
-Eeeee… mmmm… dddiiiccc.. eel… ffffannnttàààsticcc… Tooomeu.
De tan guapa que era el geni va sortir volant al sol. Quan va caure va fer un forat combinat amb una explosió tremenda. El forat era tan fons que arribava al nucli de la Terra. La fantàstica Elena es va espantar molt i va dir:
-Estàs bé allà baix?
-Açò crec, però m'he romput el fémur.
-Si els genis no tenen fémur!
I el geni li contesta
–Ja ho sé que no tenc fèmur però sí tenc cap!
Després va venir l'ambulància dels genis i se'l van dur a l'hospital de la màgia.
La gènia el va seguir amb l'autobús de la màgia. Després d'un mes de recuperació el geni i la gènia es van casar i van tenir 50 fills.
I van ser feliços per sempre més.
Tomeu Alberto i Elena Maria Porras
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.