TW
0

Benvinguts, incrèduls! Louis Letterier, nou gal de baralla del 'blockbuster' massiu d'avui en dia, li fa l'ullet a Ray Harryhausen amb la fugaç i simpàtica aparició del mussol mecànic d'Atenea (que, en el seu moment, també va ser una rebufada del C3PO dels 'Star Wars'), a la recent 'Clash of the Titans' (2010), la playstàtica, crispetal, madelmànica, tunejada i customitzada versió del film homònim de Desmond Davies que, a l'alborada dels 80 i amb la volada galàctica de George Lucas, les ovelles elèctriques de 'Blade Runner' o l'excel·lència monstruosa d''Alien' prenyant les sales de tot el món, es resistia aferrissadament a modernitzar-se... Aquell estrany artefacte fílmic, pura naftalina del F/X, esdevé ara punt de referència obligat amb la nova versió... L'únic que podien tenir en comú les dues cintes és, potser, aquest ocell diví, de nom Bubo... un puntet d'enyorança 'fou'...

D'envellit envoltori i flàccid desenvolupament narratiu, la 'Furia de Titanes' original s'ha desgastat des de l'any 1981 fins ara i tan sols esdevé un acartronat producte que serveix com a despedida-homenatge al més mític dels tècnics d'efectes especials: Ray Harryhausen...De fet, va ser un definitiu cant de cigne a una manera de fer cinema que ja havia entrat en crisi després de la explosió tecnològica de finals dels 70 i que es resistia a desaparèixer... El seu fracàs comercial, tot i el majestuós repartiment amb grans figures com el mateix Laurence Olivier, Maggie Smith, Ursula Andress, Burguess Meredith i l'insubstancial Harry Hamlin com a Perseu, no va fer més que constatar que ja no hi havia lloc per als vells trucs artesanals i el primerenc 'stop-motion' de figures modelades amb els que havien quedat fascinades generacions senceres...

Amb aquesta mítica pel·lícula (i amb Ray Harryhausen) desapareixia una concepció del fantàstic hollywoodenc...Una revisió del fantaterror mitològic (i/o prehistòric) caracteritzada per ser massa ombrívola per ser considerada del gènere d'aventures i massa lluminosa per pertànyer al terror. Tot plegat ve a ser un híbrid fascinant i inquietant d'ambdues coses sense ser res de tot plegat: cels i oceans d'un blau intens convivien amb coves tenebroses i interiors plens de clarobscurs, mentre 'aguerrits' herois i belles princeses no només es veien obligats a barrejar-se amb nèmesis malvats de carn i os (que tindrien les faccions d'un Boris Karloff o un Bela Lugosi, per exemple), sinó amb estranyes criatures inimaginables...

Així doncs, s'obria la veda de cíclops gegants, aus prehistòriques i tètrics esquelets, per obra i gràcia de Harryhausen... Així semblava que la 'Iliada' d'Homer era reescrita per H.G.Wells i que personatges tan dispars com Simbad o Perseu eren remesclats pel Willis O'Brien de 'King Kong', el gran mestre de Harryhausen... No eren pel·lícules d'aventures, sino perversions subtils del fantàstic en una recerca infinita de la seducció eterna, des de la més falsa de les ingenuïtats... La miniatura alçada al més gegantí dels ensomiaments...

'Furia de Titanes' no va ser el millor treball de Harryhausen, ni el que manifestà millor el seu esperit prestidigitador, però sí potser el de més transcendència posterior i un legat posterior perfecte... El monstre Ymir de 'Twenty milions miles to Earth' (Nathan Juran, 1957), la fantasia oriental de 'The Seventh Voyage of Simbad' (el mateix Juran, 1958) o la lluita de Jason contra set esquelets, espasa en mà, a 'Jason and the Argonauts' (Don Chaffey, 1963) són algunes de les senyes més representatives d'aquest mag del setè art... L'aire testamentari d'aquesta darrera producció de l'infatigable Charles H. Schneer no deixa gaire marge al dubte... Una magnífica cloenda...

Harryhausen i les seves criatures... Una bèstia de temps remots...Ningú com ell va saber explorar l'inhòspit territori que hi ha entre la recreació i la versemblança... Ningú com ell per fer despertar-nos la imaginació sota onírics paisatges, aquelles atmosferes d'un pretèrit plusquamperfecte que, vista la nova versió d'hipertròfia digital, ens provoca el dibuix del més malencònic dels somriures... Fins la setmana que ve, incrèduls!

Feu-me el favor d'alliberar lo Krakken... aculturalia@menorca.info... of course...