TW
0

En motiu de la festa del llibre el departament de llengües va convocar un concurs literari que consistia en: un taller d'auques pels alumnes de primer d'ESO; l'elaboració de microrelats pels alumnes de segon d'ESO, i un taller de poesia pels alumnes de tercer i quart.
La participació de l'alumnat va ser elevada i el nivell dels treballs va ser força digne. El divendres a les onze del matí els alumnes i el professorat es van reunir per celebrar l'entrega dels premis literaris.
Els alumnes premiats en la categoria d'auques van ser: primer premi per "Sa cabra i es cabrit" de Noèlia Dols, Júlia Romero, Sergi Rovellada i Jonathan Moreira; el segon premi per "Sa paparreta" de Roser Gomila, Tatiana Cavaller, Marina Salord i Josep Anglada; el tercer premi per "L'amor de les tres taronges" de Núria Camps, Núria Rotger, Quim Muñoz, Francina Caules i Cristian Camps. Les auques finalistes van ser: "Reciclar", "En Pere de sa fava" i "Sa cova d'en Xoroi".
Els alumnes premiats en la categoria de microrelats van ser: primer premi per Macarena Gener; el segon premi per Teresa Mora, i el tercer premi per Angélica García. Els finalistes van ser na Marta Gomila, na Patricia Caules i en Juan Fran Egea.
Els alumnes premiats en la categoria de poesia van ser: primer premi per Laura Moya; el segon premi per Maria López, i el tercer premi per Pol Gelabert. Els finalistes van ser na Llúcia Coll, na Francina Sintes i na Judit Arguimbau.
L'entrega de premis va ser una experiència molt positiva i ja esperem un nou Sant Jordi per poder gaudir de més textos i més premis.

PRIMER PREMI DE POESIA
Ser niña por siempre más

Cuando aún eres niña,
tu vida es como un cuento de hadas.
Cuando aún eres niña,
crees en princesas y no en brujas malas,
sueñas en flotar,
o incluso, poder echar a volar.
El no tener preocupaciones,
¡El creer y tener un montón de ilusiones!
No sabría dibujar
las palabras adecuadas
para poderos expresar,
lo fantástico que sería
el poder volver atrás.
Dejar fluir tus sentimientos
vivir con felicidad
y no conocer aún lo que són los lamentos.
Odio esta vida cruel,
odio ser mayor,
odio la dura realidad.
Ojalá pudiera volver atrás
y ser niña por siempre más.

Laura Moya


PRIMER PREMI DE MICRORELAT
Mi única salida

Soy obrero. Gano una miseria, no tengo a nadie, me van a quitar la casa... en resumen, no tengo ganas de vivir.
A veces me siento en el andamio más alto y pienso en quitarme la vida. Pensaréis que soy un cobarde. Pero al instante me viene a la cabeza lo único bueno que tengo, mi música. Con sólo tocar una nota de mi saxofón, me vuelven las ganas de vivir.
Eso pensaba cuando estaba vivo... Ahora es demasiado tarde.

Macarena Gener