Ecologistes de la paraula

Aquesta setmana, a la redacció de "Xoc" ens ha cridat l'atenció una idea que no és nova i que tanmateix ens pot inspirar com si ho fos. La llegíem a ran d'una roda de premsa prèvia a una conferència de l'escriptor Juan José Millás, en el marc de la Fira del Llibre de Valladolid. Millás plantejava "l'ecologia de les paraules", una actitud, deia, una conducta, una tasca col·lectiva que han de compartir la família, l'escola i la universitat, com a fórmula per evitar la constant desaparició de mots. L'escriptor reflexionava en veu alta, que vivim a una societat mediàtica que ens ha democratitzat cap a baix, ja que cada vegada som més iguals, però també més babaus. Segons ell, estem bombardejats per dades, però no per coneixements, i "el que hem de comunicar és tan pobre, que ens serien suficients 1.000 paraules". Ha estat a partir d'aquí, que hem començat la nostra reflexió sobre l'ecolingüística que ell ens recordava, i com bé ens ha matisat un professor de la nostra terra, l'equilibri lingüístic i la pervivència d'un idioma no només depèn de la vida de les paraules, que és normal que neixin, s'emprin i es morin al llarg de la història, sinó també i sobretot, de com es manté i es cuida l'estructura de la llengua. Us heu demanat mai quantes paraules sabeu i emprau en el vostre dia a dia? La segona edició del diccionari general de l'Institut d'Estudis Catalans té unes 65.800 entrades. Ara bé, les persones empram, depenent del nostre nivell cultural i de la nostra professió també, entre 800 i 2.000 paraules. L'idioma matern, la llengua que parlam dins del nostre cap, ens fa de pont entre l'interior profund i l'exterior. Com més el cuidam, més capaços som d'expressar, de pensar, de sentir. La idea de l'ecologia de la paraula ens recorda una vegada més, la responsabilitat que tenim tots i cadascun dels parlants amb la nostra llengua.