El camino

Qui sàpiga posar-se dins la pell d'en Daniel, el protagonista de la novel·la, retrobarà l'amistat més enllà dels límits d'aquest món i la lleialtat a allò indiscutit que forma la nostra essència. Qui segueixi els vívids records d'en Daniel, comprendrà les primeres revel·lacions sobre els misteris de la vida, les injustícies, la grandesa dels qui es superen de manera humil en una vida que és un camí de dolor i solitud; les normes no escrites i les supersticions, aparentment immutables però d'inexcusable compliment, de la societat rural; la saviesa mil·lenària acumulada observant la mare terra; les carències materials, mentals i espirituals de la postguerra; les caceres d'ocells, les festes grosses que alteraven la rutina de la vida rural, tothom sempre prest a oblidar-se per unes hores de la pressió de la pobresa; els emocionants furts en horts aliens, l'insondable valor d'una cicatriu, l'acceptació de la mort com a part inherent d'un cicle incomprensible més enllà de la fe; de la dignitat silenciosa i la submissió dels adults en un món que sempre ve de cara als qui no tenen gairebé re per defensar-se'n; els miratges de les meravelles increïbles procedents de rere l'horitzó de la vall; les barrabassades i trapelleries que fan únics els anys de fillet, l'afecte sec i franc de la gent del camp; la ingenuïtat que resisteix immune a l'aprenentatge agredolç del que és créixer en un món ja difícil pels grans.

En Daniel té por no tant del món dels adults com del que s'estén fora de la vall que coneix com els palmells de les seves mans. En poques hores hi serà llençat sol i indefens a les feres del desconegut i la incomprensió, la solitud, el desarrelament, com el seu homònim. A punt de partir a la capital de província per estudiar, un privilegi que no desitja, en Daniel ja sospita que aquesta experiència el deixarà, potser per sempre, entre dues aigües. Ni serà de ciutat ni serà de poble. I haurà de cercar el seu camí, que serà la seva identitat d'adult: de pedra i terra en les seves arrels; d'aspiracions i esperances de prosperar, de sacrifici, de confiança en un futur millor per part dels seus pares.

Novel·la costumista, d'un realisme parc i d'estil planer i franc com la pròpia meseta castellana, amb la impressionant riquesa lingüística i literària de Delibes i d'un vocabulari del món rural castellà que sovint sol es troba en els llibres, és un mirall perfecte dels records de mitjans del segle vint a l'Espanya rural, esperançada en la generació que els avança per superar definitivament la misèria de segles. Lluny de la idealització bucòlica i del sentimentalisme, només resten els records purs d'un al·lot, sense eufemismes. Delibes ens ensenya amb una senzillesa desarmant que per una infància feliç només cal tenir les necessitats bàsiques cobertes i un món per descobrir, un fil directe amb la natura i un temps de fillet que s'esgoti a poc a poc.

Recomanableper aquells que els hi agradi la novel·la costumista de postguerra en l'Espanya rural. Per tots aquells que van créixer al camp i vulguin reviure sensacions i compartir experiències amb la novel·la; molts es duran la sorpresa de veure reflectits en el seu passat algun dels personatges de Delibes, tipismes descrits amb un traç magistral. Per descobrir que els nostres pares i els nostres avis també foren petits com nosaltres, els seus fills i néts.

No recomanableper a incondicionals del cosmopolitisme i la modernitat urbanes. I malgrat tot, segueix sent molt recomanable. Impossible oblidar la lleialtat indestructible de na polida Uca-Uca a en Daniel, la jugada a tres bandes per casar el severíssim mestre d'escola amb la germana sobreprotectora d'El Moñigo, o l'extrema delicadesa de l'autor per descriure el funeral d'El Tiñoso. Només per aquests tres detalls, ja paga la pena llegir-se'l d'una tirada.