Narracions Curtes de l'escola des Mercadal

En Colorí el peix de colors!!!
Temps era temps quan els animals parlaven. Davall la mar vivia un peixet que s'anomenava Colorí i era el peix més colorit de tot el mar.
Tots els altres li tenien enveja perquè era molt brillant. Tots li deien: el rei colorí amb escates brillants.
Quan tots dormien, casa seva estava tan il·luminada que tothom incluït ell estaven farts i tota la gent li deia:
- Esteim farts de veure tanta llum a la nit. -Va dir un peix molt vellet.
- Jo no sé què he de fer perquè les meves escates no brillin per la nit. -Va dir en Colorí desesperat.
- Jo crec que has de pensar o somiar en coses polides perquè així se t'apagaran per sa nit i tothom podrà dormir en pau. -Va dir una peixeta de 3 o 4 anys.
I així ho va fer.
Aquella nit abans de dormir-se en Colorí va pensar coses molt polides: va pensar amb àngels de mar, amb sirenes de cabells daurats, amb perles precioses i amb l'arc de Sant Martí.
Però no va funcionar, perquè les coses que pensava eren tan polides que les seves escates brillaven encara més fort i encara era més difícil que tothom pogués dormir.
- Com ho farem? No podrem dormir mai. -Va dir la mare d'una peixeta.
- Tranquil·la mamà, ho arreglarem, ja ho veuràs. Jo l'ajudaré.
I li va dir al peixet Colorí:
- Colorí, abans de dormir-te pensa en coses molt però que molt lletges.
I així ho va fer, abans de dormir aquella nit en Colorí va pensar en taurons de dents afilades, bruixes de la mar, canyes de pescar per tot arreu. I va ser ver que no brillava però tenia tanta por que es va passar tota la nit plorant i cridant a la seva mamà com si fos un bebè.
Al matí es va aixecar ben content i va dir:
- Eh, que no he brillat!
- És cert que no has brillat però no has aturat de plorar i cridar a la teva mare i tampoc ens has deixat dormir!!
En Colorí molt trist va dir:
- Bé idò, me n'hauré d'anar a viure a un altre mar a on no molesti a ningú.
- No te'n vagis! -Va dir un cavallet de la mar.
- Tenim una idea. Entre tots t'hem fet una manteta d'algues perquè no brillis tant per la nit.
I així va ser. Cada nit abans de dormir es tapava amb aquella manteta d'algues i així només brillava una miqueta de res perquè els altres peixets petitons no tinguessin por de la fosca.