Com són els alumnes d’una escola d’adults?

Quin és el tipus de perfil d'alumnat que estudia ESPA? (Estudis secundaris per a persones adultes). Aquesta és la pregunta que sorgeix dins del projecte ACE (aging challenges education, www.agingchallengeseducation.eu.), programa europeu Grundtvig del qual l'Escola d'Adults de Maó forma part.
L'objectiu d'aquest projecte és reflexionar sobre les noves necessitats tecnològiques i laborals que la nostra societat planteja per tal d'actualitzar la formació de persones adultes. El passat mes de setembre, al nostre centre com a la resta de centres europeus, es va experimentar un increment en la matrícula d'alumnes i, a més, unes llistes d'espera que no vam poder atendre en la seva totalitat.
Tots ja sabem que, a causa de la recessió econòmica, moltes persones es varen veure forçades a completar o millorar la seva formació acadèmica. Però, què cerquen aquestes persones en concret? Es limiten a "consumir" formació o, realment, tenen la formació que han de menester per estar realment preparades dins la nostra societat actual?
Totes aquestes qüestions que vàrem dur d'una trobada a Amberes (Bèlgica) el passat desembre, van motivar que els diferents departaments del centre (departament d'orientació, ensenyaments inicials, científic-tecnològic , ciències socials i comunicació) es reunissin per tal de cercar una resposta. Aleshores es va decidir fer una experiència pilot, començant per l'alumnat d'ESPA i les aportacions dels alumnes d'ensenyaments inicials. És a dir, es van elaborar 35 preguntes, recollides en un qüestionari on line a la nostra pàgina web www.cepajoanmirimir.org.
L'objectiu, que s'ha esmentat anteriorment, ha consistit a conèixer i estudiar el perfil i les necessitats de l'alumnat d'ESPA.
Situació social
Tenim un alumnat sense càrregues familiars (75%). Un 50% de l'alumnat està a l'atur i són menors de 35 anys, la qual cosa possibilita l'oferta educativa en horari de matí. Dels alumnes que treballen, la majoria ho fan en el sector privat (40,56%). Majoritàriament, els nostres alumnes (79,72%) no formen part de cap associació, sindicat o partit.
Cooperativisme
Són membres d'una cooperativa, 11 alumnes. Aquesta és una xifra elevada segons la mitjana actual d'Espanya. Llavors, el cooperativisme és un tema a tenir en compte a l'hora de cercar o crear un lloc de feina.
Hàbits alimentaris
Respecte als hàbits de nutrició, el 57% pensa que és necessari millorar els seus hàbits alimentaris. Per edats, només s'observen canvis significatius en el sector de l'alumnat major de 55 anys, que es mostra més satisfet amb els seus propis hàbits.
Reciclatge
El percentatge d'alumnes que recicla habitualment és del 72%, tot i que d'aquests, el 40% és conscient que pot millorar aquest procés.
Estalvi energètic
El 70% dels alumnes enquestats pren alguna mesura d'estalvi energètic a casa seva. Una anàlisi per edats revela que el grup d'edat "menors de 25 anys" és el que té menys consciència a l'hora d'aplicar mesures d'estalvi. Això pot estar justificat pel fet de ser alumnes que viuen a casa dels seus pares i no es fan càrrec de les despeses derivades del consum energètic.
Mobilitat
Pel que fa a l'accés al centre, el cotxe és el mitjà de transport d'ús majoritari, el qual es combina amb els alumnes que assisteixen al centre a peu. En analitzar les dades de forma conjunta observem que un 47% de l'alumnat enquestat ve a l'escola a peu, un 42% en cotxe i la resta, un 11%, en bus, bici o moto. Si considerem que el 65% de l'alumnat enquestat viu a Maó, observem que el 70% de l'alumnat resident a Maó arriba a l'escola a peu, que un 24% ho fa en cotxe i la resta, un 6%, ho fa en bici, moto o bus.
La llengua
Només un 25,17 % del nostre alumnat d'ESPA té com a llengua primera el català, en canvi un 77 % hi té el castellà. Aquest fet demostra que la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears i, alhora, llengua vehicular de l'Escola és minoritària. Altrament, un 17,48 % comparteix la llengua catalana com a llengua primera amb el castellà. Tot i així, el català continua sent minoritari.
L'alumnat de l'Escola d'Adults, també, és representatiu de les famílies lingüístiques presents a Menorca, tenim un 0,70 % de parla àrab, berber, portuguesa, romanesa i anglesa. Quant al nombre de llengües que parlen els nostres alumnes, un 65 % en parla dues; un 17 % , tres; i, un 22 %, una. I només un 0,70 en parla quatre.
La immensa majoria, un 72 %, va estudiar anglès entre els 6 i 16 anys i un 23 % entre el 16 i 30, encara que només un 1% té aquesta llengua com a llengua habitual a casa. Llavors, aquest resultat reflecteix que es tracta d'un alumnat jove.
Cultura
Un respectable 41,96% llegeix habitualment premsa i literatura, i el mateix percentatge assisteix regularment al cinema. Les activitats més demandades dins l'àmbit de l'escola són: possibilitat de viatjar i assistir a esdeveniments culturals com ara pel·lícules i documentals, xerrades, exposicions i obres de teatre.
Tota aquesta anàlisi es va presentar als 17 membres de països com Bèlgica, Irlanda, Dinamarca, Alemanya i Àustria, que van assistir a la segona trobada del projecte que va tenir lloc aquí a Menorca del 15 al 19 de març.
Tot i que aquest estudi ha estat una experiència pilot d'una mostra significativa del nostre alumnat d'ESPA, ens ha servit, en primer lloc, per plantejar-nos una realitat que ha anat canviant en aquests darrers anys: Com és l'alumnat d'una escola d'adults?
En segon lloc, les dades extretes d'aquest estudi ens han donat una visió més global de la realitat social que ens envolta. Al mateix temps, ens ha fet reflexionar sobre la necessitat de coordinar esforços amb les institucions educatives per tal de donar respostes vàlides a les exigències socials i laborals de la societat menorquina.
Volem formar part de les iniciatives col·lectives que ajudin les persones a ser més competents, i posar al seu abast una oferta formativa coordinada, coherent i rentable entre tots.
Així, doncs, com a professorat confiam que aquest estudi no només sigui una eina de gestió de centre, sinó també una nova via que estableixi lligams entre el món educatiu i laboral.