TW
0

Decidir-se per la fotografia de nadons és una qüestió de tendresa o d'aprofitar un mercat de la imatge que a Menorca és gairebé buit?
Sempre m'han agradat molt els infants i com més petits millor, aquella sensació de tenir-los entre les mans i aquella oloreta especial que fan, no la transmet res ni ningú més que els nadons. Sí, en podríem dir tendresa.

Què li donen aquests petits models que no li aportin els adults?
Naturalitat pura i molta calma.

Reconeix la influència d'Anne Geddes, una de les més importants fotògrafes d'infants?
No la tenc com a exemple, però sens dubte és una gran fotògrafa, sempre en pots treure idees, però m'agrada cavil·lar i intentar dur a l'abast la novetat, de fet, per jo, la foto de nadó, com menys complements millor, ells sols en fan un tot.

Amb qui s'inspira doncs?
Des de que vaig ser mare per primera vegada, observes tant el teu propi fill que ho veus tot des d'un punt de vista diferent, sensible i màgic.

D'on treu les idees per a cada imatge i fins a quin punt hi deixa participar els pares?
Com he dit abans, com més senzilla millor. Això no vol dir que els propis pares vulguin imitacions a Anne Geddes, per exemple, tal i així com posar-los dins un recipient, o d'abraçar-los entre les mans. S'accepta tot tipus de proposta sempre i quan entri dins la meva línia de treball.

Amb quin nadó (famós o no) li agradaria treballar?
Aquí podria contestar "de ilusion también se vive". Una de les famoses més fines per jo, però crec que ja arribo tard, serien les filles de la Judith Mascó. I els altres futurs nadons que em faria molta il·lusió serien els futurs fills de Rafel Nadal, amb l'infant damunt la raqueta (riu). De no famosos -i un darrera l'altre-, per exemple, els fills dels meus familiars.

Quina és la major dificultat de treballar amb els fillets del cel? Quina sensació s'emporta a casa en acabar?
La major dificultat és si tenen pocs dies i estan rodonets, és difícil poder-los doblegar. Alguns pares m'insisteixen: "vull una foto del meu fill com aquella", i resulta que al final fracasses, per açò sempre has de tenir altres opcions. I l'altre és que els nadons agafin una enrabiada i no hi hagi ningú ni res que els calmi. En aquest cas, ja hi torno un altre dia. A casa, sempre m'en duc una gran satisfacció. Malgrat les hores, treballar amb nadons, mares acabades de donar a llum i pares que estan per tot, no hi ha hagut cap vegada que me n'hagi anat amb mal gust de boca, al contrari. És més, aquests primers dies tothom sol estar especialment sensible i has de procurar crear un caliu entre la família i jo. És molt important que m'agafin confiança, així tot és molt més fàcil.

Quina càmera fa servir? Hi ha molt de treball de composició digital al darrera?
Per aquestes fotos faig servir una Pentax Digital, ja és la tercera que tenc i n'estic encantada. La fotografia com més natural, més transmet. Utilitzo molt poc el retoc.

Són tots els nadons fotogènics?
En aquesta edat sí

La seva foto infantil més complicada.
La d'un nadó que la mare era molt nerviosa i podríem dir que com que no ens havíem vist mai desconfiava de jo. Li va transmetre al seu infant i vàrem haver de repetir el reportatge tot explicant-li que era molt important que ella i jo ens avinguéssim.

fotosomriure@gmail.com www.anacapo.blogspot.com