‘…A lion in your lap… a lover in your arms…’

El 26 de novembre del 1952 va tenir lloc, als Teatres Paramount de Hollywood i L.A., l'estrena de la primera pel·lícula en relleu 3D amb tot de coloraines rodada en tot el món mundial… La cinta va ser un tremendíssim fracàs a nivell crític, però un vigoritzant èxit de públic… Es tractava de 'Bwana, El Diablo de la Selva' (Bwana Devil, 1952), realitzada sota les directrius del Natural Vision per Arch Oboler i interpretada per Robert Stack, Barbara Britton i Nigel Bruce…Aquest film era una aventura a la jungla, de baix pressupost i rodat principalment a Malibú… El Natural Vision va ser un pràctic sistema tridimensional desenvolupat per dos operadors de Hollywood (Lothrop Worth i Friend Baker) i aquests el van vendre al guionista Milton Gunsberg i al seu germà Julian (un oftalmòleg de Beverly Hills)… Al mateix temps aquests van posar l'invent a mans del productor independent Arch Obeler, el qual va iniciar, personalment, la singladura dels rodatges amb 3D…

'Bwana Devil' era clarament una pel·lícula de consum i el que es va concebre en pecat, va viure en pecat… La Warner Brothers es va convertir en el primer gran estudi que va adquirir la llicència pel Natural Vision i, de seguida, va aplicar el procés per al 'remake' d'un títol propi: 'Los Crímenes del Museo de Cera' (House of Wax, André De Toth, 1953), probablement el millor títol d'aquesta època primària, tot i que De Toth, un cineasta de gran talent, no era potser el més indicat per a apreciar els efectes de profunditat donat que… li faltava un ull! Al 1953 van començar a aparèixer títols més rellevants com 'La Bella del Pacífico' (Miss Sadie Thompson, Curtis Bernhardt, amb Rita Hayworth) o 'It Came from Outher Space' (el clàssic de la sèrie B de Jack Arnold), però l'arribada del Cinemascope de la Twentieth Century Fox amb 'La Túnica Sagrada' (The Robe, Henry Koster,1953) va oferir un tipus d'espectacle semblant, superior a la televisió, però sense la incomoditat física de les ulleres de marres… Així, la resta d'estudis van començar a guardar els seus projectes per a 3D a un calaix, just quan semblava que començava a madurar… El braç allargat de Grace Kelly, demanant auxili al públic al film d'Alfred Hitchcock 'Crimen Perfecto' (Dial M for Murder, 1954) va esdevenir magistral cant de cigne d'aquest precursor revolucionari…

Ara, quasi 60 anys més tard, les sales Ocimax de Maó incorporen aquesta evolucionada tecnologia al seu complex… Aquesta novetat no deixa de ser una conseqüència lògica dels temps que vivim… Aquesta vegada el 3D arriba per a quedar-se… O, almenys, això és el que Hollywood pretén assegurar-nos categòricament… Els grans estudis sostenen que no succeirà com a l'època de 'Bwana Devil', quan la moda de les pel·lícules estereoscòpiques va decaure després de dos estressants anys amb una tecnologia basada en la projecció de dues cintes i unes ulleres incòmodes… També s'assegura que no passarà com a principis dels anys 80, quan amb un sistema més senzill d'un sol rotllo no va anar més enllà de produir patètics films de digestió fàcil ('Yendo hacia ti' , Comin' at Ya! De ferdinando Baldi, 1981) o seqüeles poc nutritives ('Jaws 3D', Joe Alves, 1983)…

Potser ara sí és el moment… Potser ara sí tinguin raons de pes… Aquest nou assalt a l'estereoscòpic, que es reprèn per l'envestida brutal de l'internet, està basat en una nova tecnologia digital que només exigeix, literalment, prémer un botó per a produir imatges tridimensionals vívides i d'enorme nitidesa… Tot aquell material que en el seu temps requeria la força i la perícia d'un conductor de camions de gran tonatge pot ser ara manejat sense problemes per qualsevol empleat convenientment ensinistrat… No obstant, el factor més important d'aquest avanç és l'imperatiu econòmic. Els estudis estan pressionant als propietaris de les sales perquè es passin a la projecció digital, amb l'esperança de deixar enrere les clàssiques còpies de 35 mm, més fràgils, aparatoses i encara cares, que han sigut norma de la casa des dels temps immemorials d'Edison, per substituir-les pels manejables paquets de dades coneguts com a DCP (Digital Cinema Package)… Però feta la llei, feta la trampa… Els exhibidors s'adonen que aquest nou (i costós) dispositiu els beneficiarà menys a ells que als distribuïdors i es mostren contraris a adaptar-se totalment a la projecció digital, que requereix un immens desemborsament de capital, precisament quan vénen temps difícils per a la indústria… La polèmica està servida… Of course…

Si el 3D s'arriba a convertir en la norma imperant, els exhibidors es veuran obligats al desemborsament, si volen programar els darrers èxits de taquillatge… L'aclaparadora arribada del fenomen 'Avatar' (James Cameron, 2009) forçà la situació, fins al punt de crear un procés de dimensionalització a pel·lícules en principi no rodades en aquest sistema… Un trucatge informàtic que desemboca en una mena de 'timo de la estampita' tridimensional…La prova? Aquella desgraciada 'Furia de Titanes' (Louis Leterrier, 2010), que fins i tot mareja l'espectador… El costat fosc d'una tecnologia il·lusionant i que arriba a Menorca els pròxims dies… Una hiperrealitat per a somiar… Fins la setmana que ve, incrèduls!