Calleu! Que s’acosta... (A)Phònica

El festival, batejat com (A)phònica, sorgeix de la necessitat de donar un èmfasi i rellevància a la veu com a instrument que ofereix diversos registres i tessitures. Té només set anys d'existència però un llarg camí per recórrer i molta, però molta salut. Són molts els artistes de diferents estils que han participat en aquest festival: Xabier Muguruza, Jorge Drexler, Miquel Gil, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Miguel Poveda, Mayte Martín, Pedro Guerra, Martirio, Love of Lesbian, Nouvelle, Vague, Pep Gimeno Butifarra, I Fagiolini o Cor de Teatre, entre d'altres.

El Puig d'en Colomer, la Muralla al Barri Vell, l'Església de Santa Maria, el Teatre Municipal i l'Auditori de l'Ateneu són els escenaris on es desenvolupen els diferents concerts que ofereixen els diversos artistes. Aquesta idea de dispersar els espectacles per la ciutat dóna aquest sentit d'amplitud, d'alliberament, d'haver de submergir-te pels carrers banyolins i respirar aquesta essència purament artística i musical que es desprèn per allà on hi vagis. I a més, la majoria d'aquests espais no estan triats a l'atzar sinó per raons vàries, entre les quals, òbviament, l'acústica és la principal. També ens podem trobar espais més aviat bucòlics, gairebé màgics, on l'entorn més proper és ben natural i tranquil com l'estany de Banyoles. M'estic referint al Puig d'en Colomer, on el passat dia 24 vaig acudir allà per escoltar una artista que m'havia cridat l'atenció: Mercedes Peón.

Nascuda a la Corunya, aquesta cantant i instrumentista està considerada com una de les veus més creatives i originals del folk gallec, i una de les figures més carismàtiques i aplaudides de l'escena world music. Aquesta artista, als tretze anys, va començar a interessar-se pel patrimoni musical gallec fent una recerca per pobles i aldees gallegues, després que un dia escoltés dues dones de la zona de la Costa da Morte a cantar i ballar amb panderos i panderetes i sentís la necessitat de recollir i indagar aquella cultura que n'era la seva pròpia.

Pel que fa a la seva música, arrenca de la bellesa dels alalás (els cants més antics i característics de la música tradicional gallega), però combina tradició i modernitat amb un estil únic i extraordinari. Així, gaites i panderetes es barregen amb els sons electrònics més actuals, deixant al descobert un profund mestissatge en el qual s'hi identifiquen, entre d'altres, ritmes àrabs i portuguesos.

Faules, contes i històries sobre les meigas, són el centre dels seus temes que es caracteritzen, com dic, per una barreja de música folk amb música electroacústica, provocant un efecte que no deixa ningú indiferent.

Amb tres treballs enregistrats, l'artista gallega ha actuat en nombrosos escenaris i festivals internacionals, universalitzant sons i sentiments ancestrals que ha anat recopilant de poble en poble durant més de quinze anys. A Banyoles, va presentar el seu últim disc, Sihá, i va mostrar en solitari la màgia i l'energia de la seva veu, acompanyant-se de diversos instruments, samplers i percussions. Una autèntica festa per als sentits, d'una artista que s'obre a la resta del món precisament des d'allà on deien que s'acabava.