"Sense la figura humana, potser no seria ni pintor"

Sobta que l'estiu artístic sigui seu. Dues exposicions el juliol, i la de Sa Nostra visitarà a l'agost Ciutadella. Miquel Bosch està de moda?
(Riu) Realment tot ha estat una coincidència. A la galeria Retxa ja m'havien donat aquestes dades i em mancava fer la mostra arrel de guanyar el 2007 el Premi Sant Antoni. Al final tot s'ha ajuntat. La qüestió és que el projecte amb Sa Nostra s'havia anat retardant a l'espera de que reunís prou obra de format més gran per tal d'organitzar una espècie de retrospectiva amb el més representatiu dels meus darrers 10 anys de feina.

Continua amb la figura humana com a eix central?
Sí. Encara que en aquest cas he introduït el tema de parella, gens fàcil per cert. Aquí hi haurà una obra d'enguany que va anar al concurs de la Fundación de las Artes de Madrid. Malauradament no va ser seleccionada però sempre trec en net que els certàmens posen als autors al seu lloc. A Sa Nostra es presenten 19 obres. Des de la primera època més fotogràfica fins a les cares més lluminoses de l'etapa més recent. No hi manquen el meu fill Miquel i la meva esposa Juana Moll, com a models i inspiració, ni tampoc l'empremta de l'aprenentatge que vaig fer a escola amb Jofre, qui em va mostrar la tècnica.

Vostè (per sort de l'espectador) té veritable passió pel cos humà despullat.
Sense la figura humana tal vegada no seria ni pintor, sempre m'ha interessat i potser no m'hi havia ficat més prest per a no decebre'm.

Com veu la seva evolució pictòrica?
Hi noto un canvi a la meva trajectòria, açò sí, sempre sense sortir del realisme i de la meva temàtica personal. Cada vegada em veig més solt, jugo més amb la llum i tenc més clar quan tenc que deixar l'obra. En definitiva, li dono absoluta llibertat. I tot açò no només ho veig jo sinó que l'espectador també ho podrà percebre.

Quina és la novetat que presenta?
El que he comentat abans, el tema de parella amb el quadre de l'home i la dona a la platja, i un altre de dues dones (na Juana i la meva neboda, na Núria) fet el 2009. És un tema difícil però que a l'hora de crear dóna molt de joc.

A Retxa arriba amb "Seduint sa llum", un títol idoni per a vostè.
Sí, és el títol d'un quadre que està a l'exposició, però que no és el del cartell de la mostra, aquest es diu "Festa". Però "Seduint sa llum" trobo que és un títol representatiu del que faig. La meva obra perdria molt sense la llum, la sensualitat, la figura humana i la naturalitat. M'estira la llum i l'expressió d'un rostre, o la mescla d'un cos i un instrument. A Retxa presento la meva producció més recent, la dels darrers tres anys ja que els meus quadres són d'elaboració lenta.

Encara és fidel a l'oli?
Sí, el meu estil realista és l'oli damunt fusta, encara que últimament estic experimentant amb la tela i el lli pel tema del transport. Amb la tela hi poso més pintura i la veritat és que xalo molt, però per fer temàtica de detalls em quedo amb la fusta.

Dues exposicions alhora i ben importants, d'on ha tret la temprança per no tornar boig?
A vegades hi he tornat un poc boig de veure tanta obra dins ca nostra. Per sort, ja ha passat i els quadres ja són al seu lloc.

Parlava abans que per posar en marxa la mostra de Sa Nostra ha hagut d'esperar a tenir prou producció.
Sí, encara que hi ha quadres que no poden ser a Menorca estic content amb la tria del més representatiu. A més, encara que no és bo del tot, la figura humana és molt mala de vendre a Menorca i, vulguis o no, això ha jugat al meu favor. Açò sol passar perquè a l'Illa és més fàcil que el públic reconegui els meus models (sobretot a Ciutadella) i és clar molta gent no es veu amb cor de penjar a ca seva, per exemple, al meu fill o a la meva esposa. Depèn molt de les relacions personals. En canvi a Catalunya, per raons òbvies açò no passa i la meva obra es ven sense problemes a llocs com Barcelona o, fins i tot, Suïssa. També em moc amb encàrrecs i a vegades és curiós perquè hi ha gent que a la platja ni tan sols fa topless i que volen que els pinti despullats a un quadre dels meus.

El que està clar és que el que l'identifica és la llum.
Sí, hi prenc molt de gust. Fins i tot quan els llums estan apagats i sols hi ha un raig que provoca aquelles ombres tan encisadores, per a mi com a creador és un atractiu més. És important investigar i provar, que és el que he fet jo; presentar-te a concursos per veure que fan els altres; i mirar molta pintura, però evitant la tendència a copiar. En el meu cas a mida que anava pintant anava descobrint pintors. Si hagués estat al revés segurament no hauria arribat a tenir un segell propi. M'agrada que el quadre enllestit es sembli a jo, al meu estil. Encara que som conscient que mai serà innovador m'estimo més que sigui personal que quelcom nou.

Ja fa uns anys que decidí dedicar tots els capvespres a la pintura per tal d'avançar en la seva trajectòria, continuarà amb aquesta pauta de treball?
Sí, tenc la sort de poder compaginar la pintura amb la meva professió però ara per ara no tenc idea de dedicar-li més hores. Quan qualque dia he intentat fer-hi més hores del que estic acostumat m'he adonat que per pintar tot el dia o de manera intensiva has d'estar ben preparat psicològicament. Alab els autors que ho poden fer, però sempre has de sortir a airejar la ment amb una bona passejada. A vegades, la gent em demana si podria viure sense la pintura i jo els hi dic: "Segur que sí, si hi vivia abans per què no ho hauria de poder fer?".

Li agradaria capficar-se de ple al món de la pintura?
Segurament sí. Si em donés per menjar per què no? Està clar que les inquietuds de voler anar a més sempre hi són, però no és quelcom que em plantegi, prefereixo viure el dia a dia. És igual les càbales que facis perquè en aquest món res depèn de tu. Si t'hi fixes quan un autor mor és quan més es dispara la seva obra.

Els que no tenim la capacitat de crear un bon quadre quedem bocabadats amb els seus detalls tan realistes com, per exemple, d'una simple ungla.
Doncs ja veus, no me les dono de tècnic ni molt manco. Si t'hi apropes hi veuràs la trama, cosa que si, per exemple, mires els quadres de Jofre no veuràs i açò sí que és flipant! La pròpia obra et va demanant que acabis d'una manera o altra els diferents elements que el composen. Sempre has de deixar empremta del teu caràcter.

Què espera d'aquesta explosió estiuenca de Miquel Bosch?
Espero aprofitar-la, però així com les dades de les mostres són fabuloses l'època és molt dolenta per la crisi. Encara que tot depèn del valor que cadascú li doni a l'art. Crec que a l'hora de comprar art avui no hi ha excuses que valguin per a no fer-ho. Actualment tens un cotxe a partir de 6.000 euros però quasi tothom es gasta una mitja de 15.000. Un quadre és bastant més accessible, i més amb les facilitats de pagament que donen les galeries i els autors. La llàstima és que l'art no sigui la prioritat.

Exposició de Miquel Bosch a la sala Sa Nostra de Maó, fins el proper dia 31. I a la sala Sa Nostra de Ciutadella, a partir del 4 d'agost.
"Seduint sa llum" a la galeria Retxa de Ciutadella, fins el proper dia 23 d'aquest mes.
www.miquelbosch.es